Com descriure amb paraules les sensacions?, com expressar un sentiment?, com xiuxiuejar-te a l'oït el que els meus ulls poden vore en un moment així?, com agrair-te el teu silenci?, com recompensar que vulgues caminar amb mi?...
Quasi totes aquestes preguntes van ser respostes per una jove i menuda agrupació com la d'Arrels de Beniarrés...Ha segut un dels pocs concerts amb el que brillava el respecte amb la intenció d'escoltar l'humil missatge que jo podia aportar...Especial callar-me en un instant i que la melodia continuara sonant reforçada amb les veus dels presents...
Son moments aquestos amb els que perds el control de la persona, s'estarrufen els pèls i el cor bombeja més ràpidament de l'acostumat...Son els instants que li donen sentit a tantes hores davant d'un paper intentant expressar amb lletres tot allò que sents, tot allò que veus injust, tot allò que penses pot millorar amb sols la reflexió...
Gràcies companys de Beniarrés pel vostre suport, per la vostra estima i il.lusió en mantenir viva la flama de l'esperança en que la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, no caiga en l'oblit...
Quasi totes aquestes preguntes van ser respostes per una jove i menuda agrupació com la d'Arrels de Beniarrés...Ha segut un dels pocs concerts amb el que brillava el respecte amb la intenció d'escoltar l'humil missatge que jo podia aportar...Especial callar-me en un instant i que la melodia continuara sonant reforçada amb les veus dels presents...
Son moments aquestos amb els que perds el control de la persona, s'estarrufen els pèls i el cor bombeja més ràpidament de l'acostumat...Son els instants que li donen sentit a tantes hores davant d'un paper intentant expressar amb lletres tot allò que sents, tot allò que veus injust, tot allò que penses pot millorar amb sols la reflexió...
Gràcies companys de Beniarrés pel vostre suport, per la vostra estima i il.lusió en mantenir viva la flama de l'esperança en que la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua, no caiga en l'oblit...