Només desitjava fer una ressenya humil i senzilla al que és considerat el més gran poeta valencià del segle XX, Vicent Andrés Estellés. Demà, 27 de març farà 19 anys del seu adéu i encara que no calen cap tipus de recordatoris, ni homenatges, perquè ja és de sobra comprovada la seua eterna existència, compartir amb aquells que encara no han gaudit de la seua tendra poesia unes referències, segur els enganxaran a apropar-se més a aquest meravellós autor!
Ara que denotem un gran ofegament en tot el territori de parla catalana per l'existència i futur de la nostra llengua, els regals immortals oferits per gent com Estellés, han de donar-nos la suficient confiança per a saber que no aconseguiran extingir-la!
Horacianes (Vicent Andrés Estellés)
[I]
Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante llavors, distret, raone amb l'oli cru,
amb els productes de la terra.
M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.