Des del més profund dels pesars pregue que el record, la imatge del passat, el sentit d'un camí no s'esvaïsca mai. Si per desgràcia aquesta circumstància es dona en algú de nosaltres, espere que haguem tingut la capacitat de compartir un món amb una persona tan especial que li done sentit al sender que ens quedaria per recorre!
D'aquesta causa va nàixer, EL FUTUR DE LA MEMÒRIA
Desconèixer
un mirall amb somriures d’innocents.
Descobrir
com cau la pluja en un món que no sap d’ell.
La
virtut d’un sol record, s’ha alienat deixant patent
que
no es respira sense ment.
Sensació
de solitud. Un demà sense retorn,
aniquila
la constància, gira la repetició.
Trista
pena que ha perdut el camí que no s’enganxa
amb
un collage sense color.
S’ha emmudit cada paraula que vol
dir.
Com un cor analfabet que li cal
corda.
Poder seure al seu costat, absent,
com cendra del passat,
poder estar present, saber qui era
ahir!
No
saber què és oblidar. Ulls que no poden plorar.
Junts
hem transformat el viatge, la memòria pot volar!
El
desig de satisfer el museu d’un indigent
desconcertat
dintre del cap.
S’ha emmudit cada paraula que vol
dir.
Com un cor analfabet que li cal
corda.
Poder seure al seu costat, absent,
com cendra del passat,
poder estar present, saber qui era
ahir!
En un buit que esborra el rastre per
tornar!
Un despertar continuat, ventre que
crema.
Fotografies que ens deixen saber qui
som, d’on hem vingut,
un univers perdut que res és sense
tu!
Un univers perdut, un univers
perdut...
Un univers perdut...