Estem bojos. Descontrolats. Perduts...i la inèrcia.
La memòria ja no fa el seu paper. Reiterem el dolor. Conscients.
Construïm un demà infernal, de venjança, de temor, de pena.
Fan fútbol per la tele i amb el circ oblidem formar part de la vida. Quan ens obrin els ulls intentem posar ordre però demà, demà ja no ens interessa seguir defensant la dignitat perquè pensem que ens esgota, ens cansa.
La lluita, la perseverança, la felicitat...són un mode de vida i les societats les hem venudes a canvi de l'esclavitud d'un segle que es recordarà per ser l'inici de la caiguda de l'imperi moral en pro del capital.
DOCUMENTALS (Poema de Vicent Andrés Estellés amb la col·laboració especial de Moisés Olcina).
No aspira a ser cançó, sols a pensar i a decidir.
Els efectes, els arranjaments són el trastorn. En la quietud volem pensar que hi ha cura. No crides gol, crida justícia.
La memòria ja no fa el seu paper. Reiterem el dolor. Conscients.
Construïm un demà infernal, de venjança, de temor, de pena.
Fan fútbol per la tele i amb el circ oblidem formar part de la vida. Quan ens obrin els ulls intentem posar ordre però demà, demà ja no ens interessa seguir defensant la dignitat perquè pensem que ens esgota, ens cansa.
La lluita, la perseverança, la felicitat...són un mode de vida i les societats les hem venudes a canvi de l'esclavitud d'un segle que es recordarà per ser l'inici de la caiguda de l'imperi moral en pro del capital.
DOCUMENTALS (Poema de Vicent Andrés Estellés amb la col·laboració especial de Moisés Olcina).
No aspira a ser cançó, sols a pensar i a decidir.
Els efectes, els arranjaments són el trastorn. En la quietud volem pensar que hi ha cura. No crides gol, crida justícia.