De menut un somia en dedicar-se a diverses professions i en elles en arribar a obtindre el privilegi de trobar-te en una situació on l'espai-temporal ja s'havia pogut tocar als somnis.
Divendres la situació era contrària. Xafàvem el sol de la realitat, el temps era tangible, no obstant tot semblava un somni.
Aquest onze de novembre de dos-mil setze vam tindre l'oportunitat de situar-nos en un espai cultural, públic, com el preciós Teatre Principal de Castelló de la Plana, presentant un projecte simfònic que aglutina cançons dels darrers deu anys en solitari i si no era prou fer-ho rodejat de companys de sempre, teníem el privilegi d'augmentar el nombre amb la Banda Simfònica Municipal de la Ciutat dirigida per Jose Vicente Ramón Segarra.
Dos hores de mirades, recuperant el moment de la creació de cada cançó i el seu significat, de contenir-se les emocions i d'impregnar-nos de la serietat d'aquesta finalitat musical que tracta d'acaronar els sentits de les persones i mentre se les intenta distraure, divertir..., s'aposta per canviar les coses més injustes de la vida.
L'afinació perfecta, l'elegància màxima i unes cançons personals que deixen de ser-ho en cada concert. Per si la memòria futura ens passa mala factura, necessitàvem immortalitzar aquest moment. Per això escrivim aquesta memòria i formalitzem la realitat amb imatges.
En acabar i quasi sense massa possibilitats per gaudir, els quilòmetres s'havien de cremar. L'endemà aquest mateix projecte es presentava a Ontinyent al Teatre Echegaray amb setanta músics de la Banda Simfònica "Tot per la música" d'Ontinyent dirigida per Jordi Soler i vint-i-cinc xiquets i xiquetes del cor d'alumnes de l'escola Ad Libitum de la localitat.
Paradoxalment un mateix projecte però dos bandes simfòniques totalment diferents. Una professional, amb experiència, exactitud en l'execució... L'altra molt jove, amb el doble de músics però amb unes ganes immenses d'aprendre, d'emocionar-se amb nosaltres, de fer gaudir a la seua gent... i una cosa va compensar l'altra.
El teatre penjava el cartell de SOLD OUT. Més de cinc-centes persones predisposades a l'espectacle. Unes veus blanques que fregaven el púlpit celestial i els setanta músics sobre l'escenari tractant d'impregnar de màgia cada interpretació.
El resultat en camerins, segons després del concert era d'eufòria compartida. Això és senyal de felicitat i de la feina ben feta i una anàlisi ràpid per saber com ha eixit la cosa.
Des d'aquestes lletres ens agradaria donar les gràcies a totes les bandes que ens permeten el luxe d'interpretar junt a elles aquest projecte il·lusionant i encara que sempre diem que "ningú és imprescindible o si", sens dubte sense les bandes del meu/nostre país seria inviable. Tot un orgull treballar amb vosaltres.
Des d'aquestes lletres ens agradaria donar les gràcies a totes les bandes que ens permeten el luxe d'interpretar junt a elles aquest projecte il·lusionant i encara que sempre diem que "ningú és imprescindible o si", sens dubte sense les bandes del meu/nostre país seria inviable. Tot un orgull treballar amb vosaltres.
Esperem que tu, des de la butaca hages tingut la mateixa sensació que nosaltres al final d'aquests concerts. Sinó, avisa'ns i tractarem de compensar-te. De millorar no pensem parar fins el final.
Si la teua banda està interessada en compartir aquest projecte amb nosaltres no dubtes en contactar-nos!!!
Si la teua banda està interessada en compartir aquest projecte amb nosaltres no dubtes en contactar-nos!!!
EVA VALENCIANO
664 547 886
eva@metronom.cat