dilluns, 6 de novembre de 2017

CONCERT 10è ANIVERSARI I FINAL DE GIRA

Concert de celebració i final de gira dels deu anys del cantautor contestà Andreu Valor.

Un concert molt especial amb moltíssimes col·laboracions i sorpreses, 12 músics a l'escenari, una escenografia preparada pel moment i un repertori renovat que recordarà temes anterior, presentarà de nous i que ha sigut preparat per aquesta única ocasió.

Per la gent que ens heu preguntat de la possibilitat d'adquirir entrades anticipades de forma físca pel concert "FINAL DE GIRA" del proper dia 2 de desembre a #Cocentaina, les podeu aconseguir en:

COCENTAINA
* Casa de la Joventut
* Estanc del Passeig
* Nou festa café pub

MURO
* Llibreria / Papereria - Papiro

ALCOI
* LIBRERIA LLORENS

També per internet ACÍ
*Descompte del 25% per les persones amb mobilitat reduïda amb butaca reservada de fàcil accés. Sols per internet.

Anticipades: 8€
Taquilla: 10€
Aforament limitat. Una única funció.

dimarts, 12 de setembre de 2017

LA MANCA DE RESPONSABILITAT

Dirigit a la gent que li importa la sensibilitat.

Mirar poc la televisió i veure l'adoctrinament dels mitjans de comunicació és molt preocupant. Si no aconseguim que aquesta, que era una bella professió [la del periodisme] tinga una finalitat moral, imparcial i preocupada per la realitat i el futur de la mateixa...aneu acomiadant-vos del món com el teniu assumit amb canvi a molt pitjor. Així de simple!!!
Segurament hi ha gent molt professional, sempre per sort, així ocorre, però lamentablement com està posicionat l'interés i la manipulació, aquesta gent costa de trobar perquè tot el món acaba venent-se a la necessitat o vici.

Mira que està sensible el tema amb #Catalunya, doncs hui els mitjans de comunicació només ofereixen la injusta imatge d'un civil poc afortunat, cremant una bandera espanyola, obviant el modèlic comportaments de milions de catalans i catalanes. A la inversa, gent cremant estelades té també la seua costum. Arriba menys, perquè com TV3 està censurada [altra mostra de democràcia de l'estat espanyol] però segur que ocorre. I de fet, el curiós és que a la gent, d'un costat i d'altre, se li oblida que passe el que passe em de seguir convivint. Però la gent li fa més cas a la TV que als/es mestres i sense educació ferma i capacitat sensible de tractar de tindre una opinió global, sempre generalitzem i els exemples radicals condicionen la nostra opinió a l'interés del poderós.

Aquest matí, per fi, he tingut la sort de desdejunar amb una personeta que per mi és clau en la meua vida, un bon amic, que no només m'emociona amb la seua professió [ Ray Martínez Fotògraf ] sinó que és una d'aquelles persones que més a gust escolte i malgrat les diferencies [ poques, però tan existents com respectades mútuament ] sempre tractem d'opinar amb fonaments, respecte, tolerància i SENSIBILITAT respecte a les persones.
Entre mos de tostada amb oli i glop d'un tallat semi-dolç, la nostra preocupació de hui era entendre les circumstàncies que ens fan conviure tan malament entre immigrants, agafant com a exemple el jove musulmà que entre altres va atemptar justament a #Catalunya fa ara un mes.
Em contava Ray, que hi havia una carta d'una educadora que havia tractat a aquest jove, explicant la seua relació i que aquest li contava coses personals d'una persona integrada, com qualsevol persona, sense rastres de les posteriors barbaritats i que ella, estava desolada pel succeït i com a professional de com no haver notat res en una persona que no semblava tindre cap problema.
Xarrant, xarrant, som conscients que la canalització dels problemes brollen al temps de diverses formes. La més radical és atemptar contra el món, o suïcidar-se, però també hi ha gent que recau en la drogradicció, o mil problemes difícils de digerir per qualsevol persona.
L'ISSIS s'atribueix l'atemptat, perquè en la seua funció d'adoctrinament radical és el seu interés i li atorga "poder i força" però què hi ha abans dels grups terroristes que ens facen recaure a les persones en que aquest és un camí salvatge?
Quantes vegades heu rebut un whatsapp amb acudits, vídeos, opinions de gent del teu entorn que cremaria totes les mesquites, que a la definició grotesca de les persones tracte als/les immigrants musulmans/es de moros/es, als/les sudamericans/es de panchitos/panchites, als/les rumanesos/es de gitanos amb vulgaritat...
En la nostra "perfecció" i manca de fragilitat som uns superdotats a comparació de qualsevol altra raça o ètnia. Tots els nostres mals són responsabilitat de la immigració, que si ens furten les feines, que si no s'integren, que si aporten desestabilitat a la societat i creix la por...
Vosaltres heu vist com tractem a la gent? Qui pot integrar-se amb unes opinions, comentaris, actes quotidians tan summament dolorosos per qui els rep?
Al cap i a la fi, canalitzar insults continuats que ens poden ferir, té una limitació. I les persones quan explotem mai ho podem fer amb educació perquè és la societat la responsable i provocació del malestar, llavors actues i et rebel.les front a ella. Justament? Tampoc ho era el rebre el menyspreu inicial d'aquest resultat.
Ens ve molt bé responsabilitzar als grups terroristes i així netegem la mala consciència, si la tenim, o fomentem encara més la irresponsable actitud de tractar a éssers humans com a brossa.
Si, una opinió com aquestes, possiblement no ens pot aportar cap solució, perquè sempre agafem el mal vici dels exemples extrems per donar raó al nostre parlament. Però més enllà d'un extens anàlisi, d'algú que no és un estudiós expert en la matèria, pots adonar-te'n d'evidències que no faciliten l'estructura d'una societat ferma, responsable i justa. I per tant tan agressiva com la nostra.

Hi ha un vídeo que per mi és una referència. Analitza l'ADN de desenes de persones de diferents races després de les seues opinions respecte a altres nacionalitat, on l'odi, la por, les diferències no són ben assumides i la manca d'escrúpols i intel·ligència (no a mala fe o si...) és capaç d'atorgar-nos unes opinions tan dures front als/les altres.
El resultat de la anàlisi, dictamina que totes les persones d'aquesta terra som mestissos, amb procedències inhòspites i amb una genètica batuda de diferents parts del món.
Per mi és un exemple tan bàsic, el fet d'entendre que totes i tots estem barrejats, que tenim de tot en la nostra evolució i amb açò entendre que l'evolució humana fruit de la necessitat és ser nòmades i amb açò saber que com atribuir-nos la potestat d'un estat, o un poble, com si fos nostre pel simple fet d'haver nascut en ell...i totes aquestes opinions populars desmesurades i tan irreals?...
Les persones fem el món. Fem la vida. I aquesta evoluciona al ritme de les convivències i diferències. L'evolució és constant. Conviure necessari, com tindre el dret de viure on vulgues fer-ho. Si ens costa de digerir és perquè estem tossudament predicant uns atributs d'autoria que no ens pertoquen perquè com sempre dic, no som amos de res ni de ningú.

Si em preguntes com frenar el radicalisme o la injustícia, sens dubte serà controlant a les persones radicals o injustes i d'aquestes hi ha de color blanc, negre, orientals, musulmanes, riques o pobres, alts o baixes...

Clar que som diferents i amb diferents costums, pensaments i actituds... però si hi ha alguna cosa que això ho supera és el respecte i la integració.
La vida no millorarà amb les opinions que hui en dia ens envolten, ni amb el silenci còmplice d'aquestes "gracietes" desmesurades que quan provenen de gent que t'envolta em fan ganes de plorar.

Que l'humor no siga un insult. Que la crítica a la injustícia no siga feixista. Que la justícia et faça ser just/a i que l'amor no valga la pena, sinó l'alegria.

El món no està funcionant bé però que difícil és veure que no ho fa per l'aportació nècia que nosaltres facilitem. Som responsables. Sempre!

Com la tendresa i la bondat, ara semblen que són cursis i passades de moda, no les emprem i després volem viure en pau sense els elements fonamentals.

Cal reflexionar perquè de cada pensament ix una altra manera de veure les coses i la vida sols tindrà una evolució sana amb un pensament racionalment humà i solidari.

Feliç dia i millor filosofia.

diumenge, 4 de juny de 2017

GRÀCIESSSS!!! CAMINANT. 10 ANYS.

Caminant. 10 anys. 4 de Juny. Nàixer per donar-te les gràcies per permetre'ns el luxe de fer que la nostra professió siga intentar fer-te feliç, buscar-nos l'equilibri en ser justs/es, en la cordialitat de la mirada.

Ací teniu l'entrevista/cançó promesa. És la nostra manera de dir-te: GRÀCIESSSSS

#10Aniversari2017AV