dimecres, 27 de gener de 2010

HOMENATGE A TERESA (OVIDI MONTLLOR)



HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant.
Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor com la cosa més Bonica i preciosa. Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants.
Ara de gran comprenc Tot el que per TU sent i et llence un homenatge als quatre vents.
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals