dimecres, 31 de març de 2010

15 ANYS SENSE OVIDI

La vesprada màgica d’ahir!

Ahir 30 de Març homenatjarem a la facultat de Filologia de València a un dels grans. 15 anys de vacances com ho designaren, 15 anys de l’absència del nostre estimat Ovidi Montllor.

Un bon grapat de companys i referents de la música actuals i altres amb tanta experiència com “Al Tall” formaren part d’aquest emotiu acte.
- Obrint Pas, Al Tall, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Carles Enguix, Miquel Pujadó, Toni de l’Hostal, Hugo Mas, Batà, Naia, Autòmats, Doctor Dropo, Xavier Morant, Lluís Vicent…i un servidor.

Nit màgica la que em va regalar l’Ovidi al permetre’m tornar-li el detall de tanta estima pel que és nostre, regalat mitjançant la cançó, ofert rodejat de tots aquests talents que continuen enviant missatges poètics i justos per a fer de la nostra societat un poble més unit, present i valencià. Cultura del seu poble, dirigida a l’Ovidi amb la intenció d’agrair-li tanta lluita per intentar aconseguir una valoració justa del nostre País Valencià.

La sala Sanchis Guarner (Facultat de Filologia) estava repleta de gent, gran quantitats d’assistents que de peu i tot aguantaren les més de quatre hores que va durar l’acte. És d’agrair el calor rebut pels presents. Compartim tantes coses i vivim amb el mateix sentiment...
Com deien els “savis” adobats per tanta experiència del grup “Al Tall”...”Continuem lluitant de la mateixa manera que fa 40 anys, però ara en som molts més. Molts més els que busquem la dignitat i el reconeixement del nostre poble!. Som com les brases que es situen davall de la cendra. Sembla que no estan, però en una bufada d’aire, sols en una bufada, ens farem més i més presents i apartarem de damunt tot allò que sobra en aquesta terra!”.

Cantàrem Va com va, Homenatge a Teresa, Perquè vull, La Fera ferotge, Si senyor i altres joies que Ovidi ens va regalar per sempre.

Ens quedarem curts de tanta admiració i agraïment, ens quedarem curts per intentar aconseguir recolzar el propi patrimoni com tu ho feies, ens quedarem curts homenatjant-te una i mil vegades, però no pararem d’escotar-te, de seguir-te fidelment, d’apostar pel que tu tant estimaves i de donar-te les Gràcies...Gràcies Ovidi pel que ens has donat, per fer-nos tindre en la memòria que valorar d’on som és l’únic essència de la que no ens podem desprendre. Som així perquè som Valencians!

Per molts anys Ovidi Montllor, sempre amb nosaltres!

El poble creix amb un esperit de compromís, i això ho demostra la tasca feta pels joves del SEPC que han organitzat un muntatge de luxe, amb un merescut homenatjat i per la causa més important, continuar endavant!

Andreu Valor

divendres, 12 de març de 2010

RECOLÇAMENT A LA CULTURA MUSICAL VALENCIANA!!!

En busca d’un progrés cultural, associat als meus sentiment i a la necessitat d’expressar totes i cadascuna de les visions que aquesta actualitat ens envolta i em provoca, em qüestione si és important dur endavant la possibilitat d’enriquir la cultura (musical en aquest cas) d’un poble i personal al compartir eixos vincles d’unió que té la paraula fusionada amb la música…
Tot açò ve per la recent decisió de la “Generalitat Valenciana” per retallar amb un 35% les ajudes destinades a les Escoltes de Música del nostre territori.
Com sempre em pregunte quina haurà sigut la qüestió d’actuar finalment d’aquesta estrepitosa manera...
És cert que la crisis mundial afecta de manera notable a tots els àmbits de decisió i destinació de les ajudes però, quina és l’escala de valors a seguir?
És més important el desfase que genera la Copa Amèrica o la Fórmula 1 que la inversió destinada en la cultura?, inversió a una bona quantitat d’estudiants involucrats en fer de la música valenciana un patrimoni cultural constant i real?...

És indigne que els ciutadans d’aquest estat siguem l’últim peu de l’orgue...
Diuen que l’aberració monetària destinada a les anteriors activitats nombrades genera treball i benefici...Treball??? Un treball a un insignificant percentatge de valencians i temporal...(tot el que puga durar l’event) i, amb un benefici destinat a qui? Al poble Valencià?...què manera de burlar-se de nosaltres...Quants llocs de treball generen les escoles musicals?...A més de ser una activitat continuada i destinada a enriquir la definició important i necessaria del que significa "POBLE"...(tot el contrari al que ara som, poc units, ingnorats i amb unes arrels que cada dia van esborrant-se més rapidament...)
I l’altra i més forta ha sigut la forma...A principi d’exercici s’aprova la quantitat destinada a aquestes ajudes i ara quan pràcticament s’encara l’últim trimestre del curs lectiu es decideix reduir amb un 35% aquestes ajudes, cosa que afectarà de manera radical a que una escola seguisca endavant o no...
Mestres aturats (com ajuda a sortir d’aquesta crisi), alumnes abandonats o obligats a incrementar en un alt import els seus estudis (també ajuda...), escoles amb gran antiguitat desaparegudes i en un poble on la música significa tant per la seua cultura, festes i tradicions, amb el menyspreu de veure’s una vegada més abandonats.
Ara de cara a falles què fem?, quan una banda passe per davant l’ajuntament ha de parar de tocar?...Possiblement com sempre, acabarien pagant justos per pecadors i nosaltres no som així, nosaltres estimem el que és nostre i lluitem per tot allò!!! però que aquesta gent va mereixent-se cada dia més un escarment, és així de clar!!!
Entre les facilitats de l’SGAE i de la “Generalitat Valenciana” els músics estem condemnats a convertir-se en lluitadors il·legals i a tocar en la clandestinitat igual que als inicis el Jazz quan la població negra tenia prohibida a principis del segle XIX la seua pràctica perquè les autoritats així ho decidiren...Hui segle XXI, anem cap avant o cap enrere?
Seguirem lluitant per un poble digne, lluny de la democràcia oferida per aquells que censuren imatges públiques que no son del seu agrado, lluny d’aquelles polítiques que abandonen a la seua gent i les seues tradicions, lluny d’aquells que quan els agafem amb les mans tacades de les seues males actuacions canvien lleis, deneguen l’autoritat de jutges combatents per la veritat i acaben la seua funció esplaiant-se amb la directa burla oferida al intentar demostrar la penombra de tenir uns estalvis de 900 € i viure amb una humilitat més gran que la majoria dels valencians...
Com es nota que les decisions preses no és fan des d’un punt de vista d’un valencià humil, amb ansietat per falta de treball i que necessita un sou de vegades inhumà per mantenir les boques que en sa casa habiten...i sols desitja sentir-se lliure i protegit per aquells que el representen...No puc entendre com totes (i no la gran majoria) de decisions preses van totalment en contra del benestar dels valencians, no ho entenc!!!
No convertim la política en la injustícia de qui vos ha donat l’oportunitat de canviar les coses i reconduir-les cap a un món millor...
Dignitat pel poble valencià
Andreu Valor

dijous, 11 de març de 2010

PER LA PAU DEL MÓN

Sis anys han passat...sembla ahir quan varies explosions continues, crits desesperats per entendre què ocorre i el temor i l'ansietat de no saber cap on anar sonaven a l'estació d'Atocha en Madrid...És difícil oblidar grans tragèdies com aquesta o la del 11S...

Com podem entendre aquestes circumstàncies de atacar contra la població civil, totalment desemparats i amb una innocència cristal·lina...?

Com entendre la guerra?...Realment no té una resposta coherent...Aquesta manera de "defensar-nos" equivaldrà a sembrar per recollir...a un futur indecís, insegur, atemorit...Mai s'aturarà el temor, la violència, el terrorisme mentre hi haja una mort per defendre.

La mort, causa i causarà més morts i sempre d'innocents...No hi ha batalla en la que no existeixen vencedors i vençuts...A la fi, sempre és perd la llibertat i la cosa més valuosa que tenim, LA VIDA...cosa que ningú deuria ser capaç de robar-li a cap persona...

Han passat 6 anys d'aquest succés aterrador i possiblement sentir-ho al costat de casa oprimeix el cor, però no oblides que hui en Afganistan senten el mateix que nosaltres sentim, que tots els països amb una alt index de corrupció no saben que és un dia a dia seré, tranquil...

Finalment em pregunte tot açò per a què?...Polítiques corruptes per aconseguir més poder, més riquesa que al cap i a la fi, sols els arriba als que ens guien com a titelles i que no els importa qui caiga sempre que siga per aconseguir el que ells van buscant...

La guerra esdevindrà en més guerra no ho oblideu i jo ja tinc ganes de viure en pau!!!

Andreu Valor

diumenge, 7 de març de 2010

CAP DE SETMANA MOLT ESPECIAL

Hola companys...
Tinc la necessitat de plasmar aquestes lletres pel goig i l'especial sensació que vaig rebre el passat cap de setmana...Per a una persona que no viu de la música i la passió per la mateixa és cada dia més gran, és complicat fe
r entendre el sentiment que reps quan et sona el mòbil i et comenten que els agradaria que feres sonar la teua música, el teu missatge en terres desconegudes...
Així va ocorre el passat cap de setmana...Divendres van contar amb nosaltres per col.laborar en el lliurament d'un concurs de fotografia organitzat per la regidoria de joventut de Muro (El Comtat) i el dissabte ens convidaren a compartir sensacions a la seu del Bloc Jove de la Marina Alta...Uns concertets amb molta intimitat, un toc acústic i ben acompanyat com sempre per Juan León (a la multipercussió) i per Eduardo "Tata" Bat
es (a la guitarra acústica) i on hem intentat fer aplegar el nostre missatge de lluita davant la injustícia, per la nostra cultura i per donar suport a la nostra llengua...Gent que no busca altra cosa més que recuperar els valors essencials i dignes de les persones, d'un poble...

Silenci a l'hora de deixar que el nostre missatge arribe al seu a dintre per reflexionar si cal per la nostra actuació davant les coses. Atenció i participació en tots els temes que els sonen i quin regal ens ofereixen quan s'animen a cantar junt a nosaltres aquella estrofa que tant significa per a l'emissor-receptor...

Més que paraules, tot el que hem rebut aquestos dies son un gran recull de sensacions impressionants i il.lusionadores que ens animen a continuar esforçant-se per gaudir tot el que puga'm de la música, de la paraula, de la vostra companyia...Moltes gràcies companys!!! Salut i Visca la terra!!!

Andreu Valor