divendres, 3 de desembre de 2010

EL QUE ESTEM VIVINT (primera roda de concerts al Catalunya)

Sempre intentant transmetre eixes vibracions que els nostres actes ens aporten, sempre intentant composar mitjançant cada sentiment, cada impacte…i com em costa poder-vos contar com es sent un quan veu complit un somni i aquest supera les expectatives d’aquest mateix.


El cartell de “Benvinguts a Catalunya” ja ens provocava unes pessigolles que ens proposaven un inici esperançador del que poden arribar a ser aquestes jornades...Deixem uns quants quilòmetres a les esquenes, és un hora imprudent, però la primera persona que trobem (Vicent Company de Simat de la Valldigna) ens aporta una tranquil·litat per tenir les coses ben organitzades i saber que estem en bones mans...Posteriorment anem a casa d’Enric, un senyor molt atent, cuidadós i culte, que ens obri sa casa i ens ofereix una estança on estem millor encara que a casa pròpia...tot un luxe i com em sent per trobar gent tan especial per tot arreu!

Però arriba el moment de la veritat, després d’un matí acabant de tancar i revisar les properes actuacions (que és al que hem vingut), comencem a mentalitzar-nos i més be, relaxar-nos perquè no sabem quina serà la resposta de la gent front a la nostra aportació...

Després de solucionar uns imprevistos inesperats (però per sort, continuem trobant a gent molt especial que ens ajuda a solucionar qualsevol cosa), s’organitza el muntatge per a començar a fer sonar els primers acords...Abans que nosaltres tenim el plaer d’escoltar a Jordi Gomara, cantautor català amb el que varem acordar aquesta trobada i que al Gener ho farem al País Valencià i amb la maduresa, saviesa, tendresa d’un grup de poesia “Poesia Viva” que després de regalar-nos unes lectures vibrants i emotives de textos i poemes triats a consciència, ens regalaren la seua presència i atenció per deixar-nos compartir amb ells el que bonament desitjàvem realitzar.

Comencem a tocar “EN LES NOSTRES MANS”, tema que li dona nom al nostre primer treball i els oïts dels presents callen i els dirigeixen cap a l’escenari de l’especial Sala Vivaldi de Barcelona on estem Joan, Berta, Tata i un servidor aposentats fent allò que més ens agrada, cantar per compartir i contagiar el que sentim.

Varem barrejar algunes versions dels nostres referents, Llach, Serrat, Ovidi i això trencà el gel i ajuda a endinsar els temes propis...Ens escoltàvem perfectament i això ens va motivar a estar tan agust que notava com l’ambient m’ajudava a emocionar-me en cada moment...

Als presents teníem el plaer de trobar a gent coneguda mitjançant les plataformes d’Internet i que encara no tenia el plaer de conèixer en persona...Més ingredients a fer especial aquest inici...

A l’acabar les paraules dolces d’agraïment i felicitació, ens feien respirar tranquil·lament i ens alegrava saber que el que volíem compartir havia estat de bon gust, i això per a que ens hem d’enganyar és el que desitgem, fora de cap altra intenció!...Sense dubte un gran dia pel record que ens fa començar de bon peu aquesta setmaneta que amb tanta il·lusió ens han regalat...

L’endemà (dijous 2 de desembre), toquem al Casal Antoni Sala i Pont de Badalona que conjuntament amb el Casal Carme Claramunt ens brinden l’oportunitat de presentar el nostre treball a casa seva...

Ricard ens acull amb un somriure i la satisfacció per la seua part de pujar i estar prop de la gent de Badalona, i no sap que el total agraïment i alegria, són nostres...

Ambient càlid, acollidor, amb una ideologia compartida i amb la total atenció pel qualsevol cosa que necessitem...El local comença a organitzar-se de bona manera i amb això la gent comença a entrar, a saludar-nos i a fer que al menys el meu interior es barallen sense parar els xocs de l’electricitat que produeix eixe nervi que sempre apareix minuts abans de posar-nos davant de qualsevol mirada...

Vull fer un petit incís i agrair a una parella que ja el dilluns vingué a veure’ns a Barcelona, el detall de repetir assistència (Amparo i Pili), dos amigues de l’Olleria que tampoc coneixíem abans i que encara fa sorprendre més si cal el seu desig d’estar prop de nosaltres, lluny d’allà d’on provenim...

El concert aquesta vegada totalment propi, ens va permetre tocar pràcticament la totalitat del nostre repertori i sempre dic que la pregunta que busca la resposta del resultat de l’actuació, la deuen fer a l’oient...però jo no puc negar que estàvem molt agust i això al menys ajuda a que tot esdevinga com esperem...De nou una bona sensació i amb ganes de tornar a tocar sense parar!!! Gràcies amics de Badalona!!!

Aquestos dos primers dies, esdevingueren amb una finalització dels concerts molt agradable, conversant amb la gent que venia a veure’ns, que son de les coses que més ens agrada quan acabem una actuació, ens donen l’oportunitat de compartir la nostra música gravada en estudi i això imagine es senyal d’haver agradat, al menys una mica...i això ens fa volar!!!

I hui marxem cap a Berga, una localitat endinsada a la província de Barcelona i amb unes referències molt marcades per la defensa de la identitat pròpia i que estem tan impacients de visitar...

CONTINUARÀ....