dilluns, 24 de gener de 2011

GIRA PER CATALUNYA (segona roda de concerts)

Han passat algunes setmanes des l'experiència viscuda, però recorde exactament cada moment, paraula, sentiment absorbit en aquells meravellosos dies...
L'endemà del concert a Badalona, la visita estava programada per pujar a Berga. Poble desconegut per a nosaltres però que a mida que avançava el comptaquilòmetres anava endinsant-nos en un especial paratge verd que ens aportava un cúmul de sensacions diferents a les viscudes anterioment. A l'arribada a Berga, un esmorçar ràpid i encontre amb Martí, un tracte impressionant, una ruta pels voltants i la història de la localitat, uns paisatges i unes costums que esperem tornar a viure en altra ocasió...
Recorde la gelor del moment, a pocs metres tinguerem la possibilitat de xafar neu i les mans que sempre desitgen estar soltes per tocar amb fluidesa, començaven a engarrotar-se...Preciós paissatge per a gaudir-lo de prop en altre moment...
Després de la visita cultural, prova al Casal Panxo, escoltàrem una de les més interessants xarrades ateses per Tomeu Martí (Mallorca) i Toni Rico (València), que històricament ens ubicaren en els despropòsits de la separació en l'actual visió que tenen, de la gent que estimen la nostra identitat. Posteriorment un bon sopar al voltant de tota aquella gran gent (el company Titot entre ells) i a tocar. Un casal acollidor, ple de futur (idees i joventut) i on tinguerem la possibilitat de compartir el nostre treball i d'incloure alguna de les versions més referents que ens permeteren cantar tots plegats als quatre vents. Dura la tornada que ens feia arribar a casa a les 5 de la matinada, però especial els metres quan els avances amb els músics que t'acompanyent i t'omplin els minuts de rises, millores i companyia...

De Nord a Sud. Ulls ben llavats per a dissimular les poques hores dormides i a fer marxa. Valls (Tarragona) ens esperava per a la següent actuació. No obtant, el company Joan León (percussionista d'aquest somni)...que està ubicat pels voltants de Barcelona i que té molt bona ma per a la cuina, ens preparava a sa casa un dinar espectacular i una llar calentet que varem acollir com el millors dels regals.
Després d'un petit assaig, a fer marxa cap a Valls. Una vegada allà, el dissabte fred que ens rebia ens comunicava una vetlada molt íntima. Íntima per poca presència i per la proximitat de la gent que pugués vindre a veure'ns. Quim, l'amo de la sala "Café Concert-Trentaitants" va cuidar amablement cada detall...Un molt bon lloc per a presentar les propostes musicals i fetes en la nostra llengua, perquè l'actitut del personal ho acull amb satisfacció.
El concert com es preveïa, va ser íntim, però agradable perquè ens escoltavem molt bé i perquè al acabar el concert, s'aproximà gent que et felicita pel teu treball i això també és una manera de créixer...

5 de Desembre. Obertura del primer cicle de cantautors del País Valencià a Barcelona, al Centre Cultural EUSKAL ETXEA.
Tindre el plaer d'iniciar el cicle em creava un estat d'il.lusió i nerviosisme difícil de digerir...més sabent que ens vindien a enfortir la iniciativa Miquel Pujadó i Pau Alabajos amb qui posteriorment tingués el plaer de compartir uns temes amb ells...Què gran gent!
He de deixar patent l'agraiment a la gent que vingués a recolzar-nos i escoltar el que estem fent...gent del País Valencià que aprofitant el pont va tindre l'amabilitat de voler estar propo de nosaltres i ho comente perquè malgrat ser un lloc especialment bonic, amb l'eufòria de la gent que ocupava una sala contigua mesclarem la música que anavem creant amb l'activitat dels altres companys. Assumim les coses com venen i sense més problemes, però de veritat que agraisc en nom de tots el detall de romandre al nostre costat tot el concert...

I l'endemà estava marcat al calendari com l'últim. Com l'acomiadament amb aquella terra. El lloc marcat era "El Setial", un restaurant del barri gòtic de Barcelona, on haviem tingut el plaer d'estar dies abans i on gaudirem del bon paladar dels seus plats. Després de deixar els equipatges preparats per a sortir l'endemà cap a casa, endinsarem un dia complet. Primer l'elogi de Don Enric, una gran persona que ens va obrir sa casa per a l'estança dels sis dies...