M’han contagiat!
Baix l’eslògan “Mallorca, m’agrada”, l’acampallengua
Saber que la unió entre tots els que parlem la nostra llengua existeix realment, em va aportar l’energía necessària per continuar somiant…
Mentre al País Valencià, el poble reivindicava a València el dret a la llibertat…(és dur explicar-ho amb aquestes paraules, però és així, dret a la llibertat democràtica, informativa, cultural, llingüística…), en mig del mediterrani compartíem aquestos sentiments i reivindicàvem el desig de normalitat.
Deia Xavi Sarrià tan a la conferència que amb ell vaig compartir, com al seu concert, que ens despullem de prejudicis al pensar que la nostra llengua “patrimoni de la humanitat, com totes les cultures que existeixen” sols es valora entre nosaltres, ja que la normalitat existeix fora de les nostres fronteres i amb aquesta línia hem de seguir, respectant i demostrant que és insubstancial menysprear cap cultura, al igual que no valorar la nostra, definició del que som.
Però, per sort i pel desig de la gent, aquestos moviments venen englobats dintre d’un context sempre festiu i lúdic, on la nostra cultura forma part present i imprescindible del moment. Castellers, correfocs, gastronomia, poesia, xarrades, concerts, balls típics, activitats lúdiques innovadores i una terra que ens aporta l’essència la vida.
Ho pense, i tindre que lluitar per mantenir aquest patrimoni, és molt trist. La bellesa de cada cosa que ens envolta és tan formidable que no entenc com existeixen assassins de cultures. En quin dret!
Era la primera vegada que xafava Mallorca amb la guitarra, amb la paraula...I no és fàcil, trobar a gent tan pendent d’un, amb tot tan ben organitzat i amb un tracte tan especialment fascinador com el d’aquella gent, que a més amb la seus trets propis (vine en jo, sa llengo i altres essències que al principi em costaren d’entendre...) t’enamoren a l’instant...
He d’agrair detalls continus i confiança com els que Rafel Sedano i la seua gent (Catalina...) regalaven per onsevulla...
I com no, en compartir està l’essència humana del significat i el caràcter especial de la gent amb la que vaig topar...”Pepet i Marieta, El sofà d’isòsceles, la gent d’Obrint Pas, Marcel Pich, Carlos Callón, Raquel, Carles, Guillem, Marta, Àngels, Elisabet i Cati” i tota la gent que em va donar l’oportunitat de compartir el que sóc, feren que tingues sentit aquest viatge...
Creuar part de la nostra mar, no és senzill, però esperem tornar prompte i que les ocasions de ser cada dia un poquet més feliços, la tinguem a l’abast de la mà. Gràcies germans mallorquins pel vostre tracte i per ampliar la meua llista de gent especial.
Salut i música
AV