dilluns, 26 de setembre de 2011

GRÀCIES "EN CAMÍ" (sensacions del passat concert a Muro)


Com sempre, després d'un moment especial viscut, ens agrada deixar les opinions i sentiment optes en quatre paraules d'agraïment, perquè realment aconseguiren fer-nos il.lusionar amb la simple proposta humana de treballar per ajudar als més necessitats.

El dissabte després que els nervis començaren a apoderar-se de nosaltres per fer de nou un concert en banda, amb nous músics (als quals els dec una enorme gratitud per vindre a tocar desinteressadament i sempre amb eixa vitalitat que em contagien positivisme) doncs començarem unes proves de so i uns retocs per polir els dubtes.

L'ansietat era present, no sols pel concert, sinó per intentar que la gent, el públic, l'oient fos capaç d'assumir el nostre rol en aquesta societat i fos còmplice d'aquests projectes, ajudant en la seua presència i aportacions, la realització d'un projecte solidari imprescindible en aquest món.

Comença el concert!!!Amb l'obscuritat de la sala, no s'aprecia la gent assistent, però després d'acabar la primera cançó, les palmes dels presents invadeixen el nostre interior, cosa que ens tranquil.litza, perquè al menys ja sabem que hem pogut aportar una miqueta d'il.lusió als organitzadors.

Entre xarradeta, sorpreses de companys que volgueren estar presents i formar part d'aquesta festa i cançons, férem un recital de dos hores i quart, segurament el concert més llarg que mai havíem fet abans. Perguérem la noció del temps, perquè no pensàvem durar tant, però també és cert, que el públic aguantà fins el final i això ens respon a la pregunta, si estaven a gust!!!

Finalment l'organització ens convidà a sopar i tinguérem la possibilitat de rebre en primera persona eixa essència tan especial que sols té aquesta classe de gent, que valora les coses que aconsegueix i és capaç de destinar esforços, estalvis i il.lusió en millorar la IGUALDAT en les persones...una paraula que deuria ser un dret i que cada vegada tenim més oblidada i inutilitzada.

Entre uns i altres aconseguírem que més de 250 persones, aportaren el seu granet de sorra en aquesta activitat, no tots presents, però si prop de 200 al concert. Per tant, nit màgica, solidària i plena d'emocions en que no sols aconseguirem materialitzar la continuïtat de més projectes, sinó la tranquil.litat de veure que en aquest món, quan el poble està unit, som capaços d'aconseguir qualsevol propòsit. I és que com deuria de ser normal, amb la col.laboració d'uns i altres, el sol brilla amb més força.

Gràcies a:

L'ong En Camí. Per complir 10 anys plens de projectes, pel seu treball incansable, per la seua humanitat i per una personalitat que han d'explotar intentant contagiar a la resta de població.

A l'ajuntament de Muro. Per estar sempre al costat d'aquests tipus de projectes, per facilitar-nos les instal.lacions i posar-nos sempre tan fàcils les propostes.

Als tècnics de so (David, Jordi i Fran), per involucrar-se (en un cap de setmana dur de treball) amb aquest projecte i fer que els músics tinguem la facilitat de dedicar-nos a complir el nostre paper sense estar preocupats d'eixes qualitats tècniques que no sabem controlar i fer gaudir a la gent, posant ordre al nostre tiroteig de notes...

Als presents, pel vostre desig de canvi, per voler compartir un missatge nostre que amb humilitat i senzillesa desitgem fer-vos arribar, per ser pacients fins el final i amb cada cant, palmada i crit, alegrar-nos i donar-nos sentit a un treball que així, aconseguim fer amb tantes ganes...

I amb el vostre permís, com no! agrair als músics que sempre que demane la seua aportació estan presents, sense preguntar condicions, amb il.lusió i oferint el millor de cadascú...Un per un:

Eduardo "Tata" Bates, a les belles guitarres. És únic, capaç de millorar cada acord que li propose, capaç de fer una cançó senzilla en especial. És el mestre de mestres...

Berta Iñíguez, aportant eixa dolça i encisadora veu i cors que hipnotitza als presents...

Xavi Gomis, als teclats (piano i hammond). Fa volar les seues mans i actualitza el nostre cant amb eixe gust i qualitat cercats durant tan de temps...

Vicente Soriano "Xumi" a la percussió. De personalitat encisadora i graciosa, que ens posa a prova als assajos i que quan es concentra té la capacitat de posar-nos la pell viva en cada detall!

I les col.laboracions de:

Gabri Francés, al sac de gemec i a la dolçaina. Com la cançó que compartirem. Senzill i tendre...Involucrat, sempre somrient...És necessari gent així en cada projecte, per com facilita els somnis, per com augmenta la qualitat musical i humana d'un grup...No et deixarem escapar ;-)

Robe Mollà. Constructor de somnis i cançons, amic de carretera i nits. No sols aportà una presència màgica a l'escenari, les seues lletres inspiradores enriqueixen el nostre cantar i observant-lo millorem les nostres carències...Quants rellotges trencarem junts...

I a tu, que t'has molestat en llegir aquestes lletres, gràcies per donar-li sentit a l'expulsió de tanta gratitud i així coneixer a eixes estimables persones amb els que tinc la sort de rodejar la meua vida.

Salut i música

AV