Set dècades i un any son per a mi un sender infinit. Somie amb històries velles per les que tu acostumaves a dignificar la paraula, la presència, el llavis callats i la mirada ferma. No m'he d'inventar res, sols recordar-te!
Expressares cada delícia amb el somriure de mitja canya. Combateres amb explosió tota angoixa que t'envoltava.
I es que tu, l'artista, el cantant, el pallasso...regalaves la intenció de fer somriure al menyspreat i no saps com t'ho valore.
Eres poble, llengua i sal que corroeix la penombra!
Feliç aniversari Ovidi!