dijous, 25 de juliol de 2013

ENS CALLARAN?


La música (com la cultura) no és necessària:

- Els músics no tenim salari mínim. Podem passar de l'aire.
- Com solem compondre respecte als nostres estats d'ànim, si desapareixem millor, perquè així donem menys maldecaps al govern.
- Per a què tanta inversió en auditoris, centres culturals...si els escenaris estan buits?
- Sabem retallar en la consciència i ajustar-nos a les circumstàncies, però pagar per a tocar...és molt fort!
- Una copa 6 € (tots ho assumim). Un concert 5 €, eres un lladre!
- Un sopar 20 € (plaer momentani que segurament ho val). Un disc 10 €, eres un lladre (però el plaer és etern).
- Escoles de música sota mínims. Cultura innecessària.
- Ens pugen l'iva del 8 al 21%, la retenció del 15 al 21%. Segurament patim el sector més ofegant dels actuals però seguim amb la necessitat de ser solidaris, de compartir, de lluitar amb cançons no amb armes, de posar-nos a les mans de la societat més humil.
- És difícil ser sol músic i això significa menys professionalisme i això significa pitjors resultats.

...i entre tants exemples se m'ocorre començar una vida de silenci. Les pel·lícules sense bandes sonores, les radiofórmules sols de xarrades, cap cançó que t'identifique a la persona que estimes, cap música arrelada al teu poble...sols soroll, de maquinaries, de cotxes i silenci (del bo i del dolent)...

La MÚSICA, com la PINTURA, com el TEATRE, com qualsevol creació artística és FELICITAT. Mai una inversió de temps, de sentiments, de pensaments, d'esforç, de dedicació... havia aportat a la gent un grau tan elevat de sensacions especials per al receptor. Pot ser mai ho havies mirat des d'aquest punt de vista però aquestes medicines humanes, LA CULTURA i L'ART, són un continu regal.

Igual, ni així valoraràs l'elecció de cada creador, però al menys no ens menysprees perquè sols volem veure't feliç!