dimecres, 26 de març de 2014

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DIGNA i EN VALENCIÀ!!!


Sabia mirar als ulls del món però expressar-li tot allò que sentia li era impossible. 
Per la nit quan acabava de treballar i de compartir amb sa mare la feina de la casa, encenia el cresol, optimitzava els pocs folis que tenia guardats com un tresor i amb un llapis, creat amb imaginació amb un tros de carbó, aprenia a escriure i a expressar-se millor.

Solia arrimar-se als homes grans, sobre tot a prop de D.Maurici, que era, al seu parèixer, una persona intel·ligent, educada i que parlava sempre utilitzant unes paraules tan riques com estranyes, però que a Joan li agradaven molt.
Tant d'interès com tenia però quantes poques forces li quedaven per a mantenir-se despert a les hores on la lluna era l'única ànima que es passejava per la vila, fosca i despoblada, a partir que el serè feia l'avís del silenci obligat al poble.

Joan tenia onze anys i ajudava en la fusteria on són pare treballava. Era el menor de tres germans i la seua família era tan humil que per menjar-se sobrassada, "la murera" (malnom de sa mare) li farcia l'entrepà amb un poc d'oli i pebre-roig escampat simulant-la i al pobre cregut de Joan li sabia a glòria!
Evidentment no van poder permetre-li estudiar més que el grau elemental, com tants i tants xiquets del poble feien als anys cinquanta. Després a treballar "que en casa som molts i no hi ha pa per a tots".
Per a Joan era un orgull portar a finals de setmana les cinc pessetes que s'havia guanyat canviant infantesa per treball, jocs per esforç... però gràcies a això podrien comprar-se una nevera (a ratlla), tan bona que encara perdura, i poder mantenir millor el poc menjar que habitava en sa casa uns dies més i beure aigua fresca, que malgrat poar-la del "Pla de la Font" s'escalfava molt prompte aquells mesos d'estiu.

Malgrat tot, Joan seguiria aprenent cada nit, de cada escolta, dels periòdics, reciclats i caducats, que sa mare utilitzava per a encendre el foc de la caldera. 

Hui ja és iaio de tres nets, s'ha passat la vida lluitant. Va ser capaç de crear la seua pròpia empreseta familiar i si bé no ha sigut cap gran savi, va aconseguir educar als seus fills amb molt d'amor, honradesa i humilitat, lluitar pel que somiava i ser capaç d'aconseguir fer present la dignitat de les persones de classe baixa, primeres en necessitar-la a pesar d'estar morint contínuament per ella.

No hi ha poder suficient per a aturar la voluntat, la capacitat i els somnis del poble.

********

Dedicat als nostres pares, constants lluitadors i causants del progrés en aquestes dècades passades, que ha permès instal·lar en la societat de manera pública i obligatòria (per a l'estat) una educació, sentit bàsic i fonamental per a la dignitat de cada persona i d'un país. 

No la deixem perdre ara!!!

En realitat ha sigut el poble el causant de l'avanç, de la solidaritat, de la dignitat, d'una "democràcia"..., de cada aspecte que ha millorat una justa moralitat que ha envoltat i envolta les nostres condicions de vida. Cap polític i cap rei l'han portada. Fa segles que el poble la reclama i l'aconseguirà. La resta sols busca poder!!!