FINS QUE DIGUES PROU!

La lluna sagna i nosaltres la retratem des de cada angle. 

El món mor de fam lluny dels televisors, s'asfixia en cada tala, s'ofega en els rius secs, s'empatxa de conflictes i guerres que acaben en silenci, s'intoxica per la pol·lució que ens genera comoditat, s'empobreix amb el nostre progrés i en les poques parts productives del planeta s'esclavitza la solidaritat. 


La lluna sagna de pena per veure que ni la seua preciositat és ja valorada per la humanitat, més que quan la veuen sofrir tintada de roig, eclipsada o desapareguda. La rutina la fa brillar cada dia un poc menys.
Som viciosos del delicte i ja ningú aguanta la mirada per vergonya.

Sense coherència el món se'ns engolirà i què a gust va a quedar-se!!! #SomUnDesastre