CANÇÓ D'AUTOR
dimecres, 7 de maig de 2014
dimarts, 6 de maig de 2014
FINESTRES A L'ESPERANÇA
De nou les mans reprenen delicadesa per a tractar les matèries primes. La fusta tallada, d'olor perdurable a terra, ens permet construir una nova finestra al món. Recuperar la sensació de permetre entrar alè fresc de solidaritat. Panys sense claus. Deixar de voler canviar el món i canviar-nos a nosaltres mateix (Leo Tolstoy). Educar un món sense amos, sense misèries, "escrupolant" coherències i fabricant somriures.
Aquest món de tots, amb una immensa superioritat humil no pot seguir amb els braços caiguts davant quatre penoses ànimes sense dignitat, sense amor. Quanta flaquesa passar-se la vida contant divises, fracassats de sentit, rodejats de solitud, permetent angunies.
Obrim forats de llum i canviem l'esperança per fets. Perquè ens estimem aquest món que també és nostre. Perquè fora no hi ha opressió, ni s'obliga el silenci. Moltes pedres juntes faran una gran muntanya. És hora de trepar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)