dimecres, 16 de juliol de 2014

#SOSPalestina #StopGenodici

Cap a l'horitzó miren les meues llàgrimes sense resposta. Naix el sol, mor la nit, però el silenci retrona ensangonadament trontollant-me el cap entre sorolls de crits i dispars.
Un món colpit d'enveja, amos de pols i pedres intenten apagar l'esperança.
Infants, desorientats i incrèduls, són engolits per l'avarícia. Sense culpa, sense alternativa, sense vida. Infants. Dir infants que significa dir: innocència, futur, sentit, felicitat, aprenentatge...Tu eres capaç d'eliminar-ho?

La responsabilitat mira cap a altre costat, com si les ordres no foren culpables de cada gallet atapeït. Com si fórem governats per individus sense sang, sense escrúpols. A qualsevol cosa li posen preu menys a la vida.
Exèrcits de llepaculs ignorants, titelles sense valor, soldats que sou la deshonra de l'espècie, plens d'aire en els músculs, cervells buits d'humanitat quan canvieu l'atenció civil per aniquilar innocents que el destí els proposa hora i lloc erronis. Oferiu homenatge a religions, reis i dictadors sense adonar-vos-en que l'univers gira entorn a cadascú de nosaltres. Batallons, heu acabat amb la pau!!!

Hui encenc aquesta espelma per recuperar la pau. No per clamar-me a cap déu, que fa temps em va respondre amb silenci!
La faig brillar per demostrar-li a la famolenca espècie d'assassins que ens vulneren, que no mirarem cap a altre costat. L'encenc per a formar part de la societat civil palestina, amb el seu dol i la seua lluita. Per cada fill perdut, per cada llar derruïda, per cada vida condemnada a la ràbia, a la pena, al desconsol. Faig foc per mantenir la flama que ni el vent serà capaç d'apagar.

Gaza som el món que vol viure en pau. Gaza som les persones que estimem el que som sense menysprear a ningú. Gaza som cultures que no volem tindre amos. Gaza som la humanitat que vol envellir somrient. Gaza som el poble que sempre s'enfrontarà al genocidi. Gaza comença en mi!

#SOSPalestina #StopGenocidi

1 comentari:

Anònim ha dit...

Impresionants les fotogràfiques, porte a creu roja ajudant a tot tipus de gent fa alguns anys, però hi ha vegades que l'estomac s'em fa un nús veient aquestes barbaritats. Per molta experiencia que es tinga en algo, de vegades eixe nús que ens bloquea veient i sentint en els media tanta desgracia, es imposible aguantar les llagrimes de ràbia i indignació. No se com acabarà el problema a Palestina, pero esperem que siga ja el més aviat posible. Com be dius Andreu Gaza som tots. Monfalc73