Amaneix a l'hora exacta, entre vols de papallones i cristalls humits pel baf que contrasta els nostres secrets i el món que ens espera fora. La terra gira i gira. Ens demostra que tot passa.
Òbric la porta i em reben el cant de brises i ocells, les llums reflectides en tolls, vidres i flors i els gossos que em van declarar amor etern. El dia ja és meu, perquè el vull assaborir negligentment, fins a l'extrem, fins a l'innomenable èxtasi.
La rutina serà obrir la porta cada matí. En aquest instant invoque a l'adversitat per a no captar cap sensació que em delate el què vindrà.
T'espere inesperats. #DiesQueVindran
