CONCERTS FEBRER

SER VALENCIÀ/NA I NO VOLER SENTIR-SE

Fa quatre dies que li pegue voltes i la veritat és que no trobe les paraules adequades per respondre a tan greu i trista agressió. Estem condemnats/des a conviure amb disputa eterna. Però, i no és qüestió de gosadia, també faig autocrítica, el Partit Popular i el seu antivalencianisme, trenca les normes de convivència, respecte, diversitat i el que és més greu, l'autonomia del poble valencià, que inclou la seua pròpia i la dels/de les seus/es votants, quan fa aquestes declaracions, generant odi, confrontació, violència de la manera més vulgar i jugant amb l'adoctrinament, sobretot, intel·lectual. 

Aquest egocentrisme i actitud de superioritat és la més magna aberració de la condició humana. Menysprear sent inferiorment educat/da. Clar, no existeixen barems que ratifiquen la intel·ligència, ni la prudència. Únicament la humilitat personal. 

Hi ha valencians/es espanyolistes, nacionalites, d'altres independentistes, també hi ha un tipus de personalitats valencianes que passaven per ací, les que naveguen sense rumb definit i de valencians/es que només parlen valencià com a idioma diferent del català...Però a pesar d'aquesta idiosincràsia tan floral i variada, tot açò se n'escapa de les mans de la diversitat identitària en certa mesura.

Fidels a uns paradigmes o altres, aquestes acusacions, declaracions, atempten a altres circumstàncies pròpies de cadascú de nosaltres i a les nostres decisions, lliures i privades.

A mi senyores i senyors del Partit Popular, ningú m'obliga a parlar la meua llengua. De fet em dolen tant les vostres inexistents mostres de sensibilitat cap a aquesta naturalitat. Elegir estudiar-la, difondre-la, compartir-la, cantar-la, regalar-la en herència dels meus fills...és perquè en la vida, la utilitat d'una llengua té un valor comunicatiu però d'altre més important: el sensitiu. 

La meua, el valencià [cantava Ovidi: "el català a la manera de València i el considere així pel que he estudiat i conegut territori, sent igual de valencià/na que qualsevol], sense ganes de molestar ningú, begut de la tradició familiar d'humils treballadors/es, és una mostra que em fa coneixedor del meu vincle amb aquesta terra. 

Si, entenc que el castellà també i quan el parle, ho faig igual d'admirat que amb la meua, respectant-lo, a la llengua i als seus parlants. Però a mi em va tocar el privilegi de créixer amb el valencià i amb ell [idioma] viatgen els sentiments cap als meus, el respecte cap als altres, la voluntat de compartir i abraçar als/a les diferents a mi i sobretot una necessitat d'aprendre altres llengües per evolucionar, sabedor, que això no implica deixar de costat o maltractar altres cultures per menudes que siguen, perquè saber valencià, com a una llengua més, suma en compte de restar. La capacitat individual per aprendre altres llengües comença en l'obertura de ment, en la tolerància, i desprotegint-se de vels que et fan creure superior, millor...

Però vosaltres ho sabeu i jugueu a la recaptació de vots, que per això vos van fabricar. Al preu que siga! I ara parleu, ofeneu, mentiu i vos les creieu totes!!!

Vostès són el més clar exemple d'aquelles visions que pel poder són capaços de vendre's a si mateix i menysprear-se personalment i fins i tot, i a la gent que vos avala. 

Perdre el límit del respecte de les llibertats alienes, atrevir-se a ofegar l'evolució i la història per fòbia i ordres superiors, obviar la sensibilitat d'un poble divers o creure's més intel·ligent matant una llengua, vos fa cruels, injusts/es, incapaços/ces i conscientment males persones.

El valencià, a pesar de tots i totes vosaltres, segueix evolucionant i sols ho fa pel propi desig d'existència, perquè se l'estima. No com a arma confrontant amb vostès, ho fa perquè és part de nosaltres, humilment i amablement. Si des dels actuals estaments governamentals valencians se'l fomenta és per compensar el vostre ostracisme i opressió i per la justícia, que també avala la seua Constitució, de respectar i parlar les llengües co-existents a l'estat que representen i que no ha perdut la vergonyosa genètica de conquerir, que tan curiosos els fa i encara perdura. 

La vostra globalització inculta també afectarà al castellà. Temps a Donal Trump. I es que sempre hi ha d'algú més ignorant i sanguinari.

Pel respecte a iaios/es, pobles i evolució de la vida, aposteu per ser més delicats/des que el resum d'aquesta trista imatge que adjuntem.