NO ES PODEN ALIMENTAR FAMOLENCS AMB ESTADÍSTIQUES!

Preocupats únicament per com tornar a recuperar eixos índex de benefici augurant i pletòric que és l'única importància dels governs que marquen les pautes de l'evolució d'aquest món, ni la resta de la població se'n recordem dels més de mil milions d'habitants mundials que estan sota el mínims recursos alimentaris vàlids únicament per a subsistir. Més de mil milions!!!

33 països ja sofrien l'escàs sentiment de cooperació abans d'aquesta crisis que no sols ens enfonsa en qüestions personals, sinó socials i incrementa eixa crisis de valors que ja de per si sembla un desastre hui en dia.

La Índia, Burundi, Níger, Serra Lleona, Libèria, Etiòpia, Bolívia...son uns dels grans territoris que sofreixen la fam causada pel nostre consentiment.

Actualment es produeix més del doble dels recursos necessaris per pal·liar la fam d'aquests països, però sense parlar, ja ens responen que "no interessa".

És més fructífer utilitzar el muntant econòmic per a inversions que dupliquen certs projectes. A finals del 2005, EEUU va gastar més de 150.000 milions de dòlars en armament per aconseguir els seus propòsits a Irak. Però amb ell la resta de països de la OTAN (Espanya entre ells!).

Entre la gent que matem de fam i la gent que matem en guerres (sempre innocents), menys problemes pel control mundial.

Amb aquestos recursos monetaris invertits, s'acabarien els problemes que s'oposen als drets humans, com la fam, la sanitat i l'educació!

Una bala, val més que un litre de llet!

I a tot això, a tu, que lliges aquestes lletres i que no has valorat mai que el teu suport polític recolza aquestes iniciatives genocides que són el pitjor dels comportaments que mai han existit, et dic: "el teu vot, és una responsabilitat, no sols d'exercir el teu dret ciutadà, sinó d'exercir les teues obligacions com a tal, com a membre de futur que permets aquestos fets"!!!

Les guerres són un joc creat pels poderosos on sempre acaben morint els innocents. I la fam és la desigualtat més intolerant que son capaços de consentir. No faces ulls cecs a la realitat perquè tu també eres causant d'aquestes barbaritats.

Tens prou amb la foto? Seràs capaç de tornar a tirar a la brossa conscientment l'excedent de la teua sacietat?

AV

LA UB I LA NOSTRA MÚSICA, FOMENTANT LA NOSTRA LLENGUA

Com caiguda del cel, varem rebre aquesta agradable notícia. Elisenda Vilajoliu, tècnica de l'acollida lingüística ens comunicava que per promocionar l'intercanvi lingüístic a la UNIVERSITAT de BARCELONA, havien generat un vídeo utilitzant la nostra cançó "NASCUT D'AQUESTA LLENGUA (amb Cesk Freixas) per promocionar i fomentar aquestes activitats.

Estem feliços i servir de ferramenta per a compartir la nostra llengua amb estudiants d'arreu del món, ens emociona i per això volíem deixar patent la nostra il.lusió mitjançant aquest post!

Somiar...no és impossible!

Enllaç del vídeo promocional:

http://www.ub.edu/ubtv/ubtv_veurereg.cgi?G_CODI=02010&G_USCODI=126799&G_LLISTA=cerca

Salut i música

AV

GRÀCIES "EN CAMÍ" (sensacions del passat concert a Muro)

Com sempre, després d'un moment especial viscut, ens agrada deixar les opinions i sentiment optes en quatre paraules d'agraïment, perquè realment aconseguiren fer-nos il.lusionar amb la simple proposta humana de treballar per ajudar als més necessitats.

El dissabte després que els nervis començaren a apoderar-se de nosaltres per fer de nou un concert en banda, amb nous músics (als quals els dec una enorme gratitud per vindre a tocar desinteressadament i sempre amb eixa vitalitat que em contagien positivisme) doncs començarem unes proves de so i uns retocs per polir els dubtes.

L'ansietat era present, no sols pel concert, sinó per intentar que la gent, el públic, l'oient fos capaç d'assumir el nostre rol en aquesta societat i fos còmplice d'aquests projectes, ajudant en la seua presència i aportacions, la realització d'un projecte solidari imprescindible en aquest món.

Comença el concert!!!Amb l'obscuritat de la sala, no s'aprecia la gent assistent, però després d'acabar la primera cançó, les palmes dels presents invadeixen el nostre interior, cosa que ens tranquil.litza, perquè al menys ja sabem que hem pogut aportar una miqueta d'il.lusió als organitzadors.

Entre xarradeta, sorpreses de companys que volgueren estar presents i formar part d'aquesta festa i cançons, férem un recital de dos hores i quart, segurament el concert més llarg que mai havíem fet abans. Perguérem la noció del temps, perquè no pensàvem durar tant, però també és cert, que el públic aguantà fins el final i això ens respon a la pregunta, si estaven a gust!!!

Finalment l'organització ens convidà a sopar i tinguérem la possibilitat de rebre en primera persona eixa essència tan especial que sols té aquesta classe de gent, que valora les coses que aconsegueix i és capaç de destinar esforços, estalvis i il.lusió en millorar la IGUALDAT en les persones...una paraula que deuria ser un dret i que cada vegada tenim més oblidada i inutilitzada.

Entre uns i altres aconseguírem que més de 250 persones, aportaren el seu granet de sorra en aquesta activitat, no tots presents, però si prop de 200 al concert. Per tant, nit màgica, solidària i plena d'emocions en que no sols aconseguirem materialitzar la continuïtat de més projectes, sinó la tranquil.litat de veure que en aquest món, quan el poble està unit, som capaços d'aconseguir qualsevol propòsit. I és que com deuria de ser normal, amb la col.laboració d'uns i altres, el sol brilla amb més força.

Gràcies a:

L'ong En Camí. Per complir 10 anys plens de projectes, pel seu treball incansable, per la seua humanitat i per una personalitat que han d'explotar intentant contagiar a la resta de població.

A l'ajuntament de Muro. Per estar sempre al costat d'aquests tipus de projectes, per facilitar-nos les instal.lacions i posar-nos sempre tan fàcils les propostes.

Als tècnics de so (David, Jordi i Fran), per involucrar-se (en un cap de setmana dur de treball) amb aquest projecte i fer que els músics tinguem la facilitat de dedicar-nos a complir el nostre paper sense estar preocupats d'eixes qualitats tècniques que no sabem controlar i fer gaudir a la gent, posant ordre al nostre tiroteig de notes...

Als presents, pel vostre desig de canvi, per voler compartir un missatge nostre que amb humilitat i senzillesa desitgem fer-vos arribar, per ser pacients fins el final i amb cada cant, palmada i crit, alegrar-nos i donar-nos sentit a un treball que així, aconseguim fer amb tantes ganes...

I amb el vostre permís, com no! agrair als músics que sempre que demane la seua aportació estan presents, sense preguntar condicions, amb il.lusió i oferint el millor de cadascú...Un per un:

Eduardo "Tata" Bates, a les belles guitarres. És únic, capaç de millorar cada acord que li propose, capaç de fer una cançó senzilla en especial. És el mestre de mestres...

Berta Iñíguez, aportant eixa dolça i encisadora veu i cors que hipnotitza als presents...

Xavi Gomis, als teclats (piano i hammond). Fa volar les seues mans i actualitza el nostre cant amb eixe gust i qualitat cercats durant tan de temps...

Vicente Soriano "Xumi" a la percussió. De personalitat encisadora i graciosa, que ens posa a prova als assajos i que quan es concentra té la capacitat de posar-nos la pell viva en cada detall!

I les col.laboracions de:

Gabri Francés, al sac de gemec i a la dolçaina. Com la cançó que compartirem. Senzill i tendre...Involucrat, sempre somrient...És necessari gent així en cada projecte, per com facilita els somnis, per com augmenta la qualitat musical i humana d'un grup...No et deixarem escapar ;-)

Robe Mollà. Constructor de somnis i cançons, amic de carretera i nits. No sols aportà una presència màgica a l'escenari, les seues lletres inspiradores enriqueixen el nostre cantar i observant-lo millorem les nostres carències...Quants rellotges trencarem junts...

I a tu, que t'has molestat en llegir aquestes lletres, gràcies per donar-li sentit a l'expulsió de tanta gratitud i així coneixer a eixes estimables persones amb els que tinc la sort de rodejar la meua vida.

Salut i música

AV

ENAMORATS DELS MALLORQUINS...

Així hem quedat Tata (Eduardo Bates) i jo després d'aquesta emocionant visita a Mallorca. Encantats!

Quan resumeixes un concert, tot ve una mica comentat al voltant de l'actuació, el lloc, la presència de la gent...però aquesta vegada els aspectes externs han influït de manera tan agradable en aquesta visita, que el nostre compromís per intentar posar-nos a l'altura ha estat sempre present en la nostra manera d'actuar.

Amb el vostre permís, agrairem a L'OCB (Obra Cultural Balear) la possibilitat de realitzar aquests dos concerts en casa seua (Palma i Vilafranca), on en ambients càlids i íntims hem tingut l'oportunitat de mostrar la nostra il.lusió.

Com no a Rafel Sedano, company de viatge i prefecte coordinador de l'estança, amb la programació controlada de les entrevistes, de les relacions, dels concerts, de l'hostalatge, de tooottt...La professionalitat depén de la il.lusió invertida en fer les coses. Gràcies amic!

A la gent de l'alberg CENTRAL PALMA, perquè ens han tractat com a reis. Un lloc encisador al centre de Palma, on el descans, l'alimentació però sobre tot, la condició humana del personal, engrandeix la qualitat de l'entorn. Tornarem, vos ho prometem!

Als companys de Can Alcover (Arena) i Teatre Municipal de Vilafranca (Sebastià), perquè igualment han estat atents, amistosos i encantadors, que et faciliten la tasca de dedicar el temps d'organització al que hem anat a fer, tocar i preparar a consciència el nostre treball.

A la calidesa i dolçor d'eixa gent de Manacor, que ha volgut estar prop de nosaltres, que ens ha acompanyat en tertúlies i converses, òptimes per canviar el món, que ens han educat en l'aspecte cultural mallorquí (llengua i pomadetes) i que han arredonit la nostra visita oferint-nos la seua amistat i personalitat que hem trobat encisadora i desitgem que eterna.

Als entrevistadors a les ràdios, per preparar-se unes preguntes originals i fer apropar als radiooients qui eren els convidats...(altra mostra de professionalitat).

I per últim, com no a cadascú dels presents. Per invertir el seu temps en nosaltres, per ajudar-nos a fer realitat els nostres somnis, per ser oients abocats al missatge, pel seu silenci, el seu aplaudiment, el seu calor (companys dels scouts de Mallorca, Marcel i resta de companys mallorquins, íntims d'on vinc, de Cocentaina que aprofitant la visita s'han apropat a fer-nos més feliços...quina il.lusió!!!, i tota la gent que no ens coneixia i ens ha donat l'oportunitat de convéncer humilment amb cada missatge).

A nosaltres ens encantaria haver estat a l'alçada i donar el mateix que hem rebut com a mínim. No se si ho haurem aconseguit, però si al menys açò ajuda, hem de dir-vos que cerquem constantment aprendre de la humanitat i qualitat de l'ésser humà i amb vosaltres, hem aconseguit créixer d'una manera increïble. No tenim prou paraules d'agraïment.

Ja per últim, deixar patent la confirmació del que hem pogut comprovar. Sense diccionaris ens hem entés a la perfecció, jo parlant el mallorquí de valència i ells contestant-me amb el valencià de mallorca...El català o anomena'l com vulgues, és la llengua que des de Balears passant per l'Alguer, Andorra, Catalunya i País Valencià, ens ha vist nàixer i amb la que morirem!

AV - incansable somiador...