dilluns, 29 d’abril de 2013

43 morts + 47 ferits = 0 responsables

3 de Juliol de 2006. València sofreix un dels accidents de metro més violents del món amb una xifra de 43 morts i 47 ferits. El Govern Valencià, que continua dirigit set anys després pel Partit Popular, han tingut un comportament d'ocultisme respecte a la veracitat dels fets. 

El primer punt indigne d'aquesta història és haver aconseguit no fer un judici per a buscar alguna responsabilitat d'aquesta tragèdia quan perits informaren dels punts negres en moltes zones d'aquest trajecte. 
Altra estranyesa va ser que el President de la Generalitat en aquell moment Francisco Camps mai va rebre als familiars de les víctimes.
Per a més preocupació i sospita, hi ha familiars als que se'ls ha volgut comprar el silenci amb llocs de treballs per als familiars de les víctimes...
És tanta la barbaritat viscuda en tràmits posteriors a l'accident que ha generat la necessitat d'aclarir realment què ha passat en aquest trist "ACCIDENT" al que per a arrodonir la trama, el Govern Valencià va tirar la culpa al conductor del mateix, mort a l'accident. El silenci de rèplica del conductor el tenien assegurat!

Per assabentar-nos del procés d'investigació s'ha tingut que tirar mà de programes com SALVADOS de LaSexta que s'han molesten en buscar indicis per a oferir la veracitat o simplement informació al poble en una època en la que la manipulació informativa i  del poder té enganyats completament a la societat.



El més trist de tot és el joc generat amb el dolor dels familiars. La indignació per haver perdut als seus éssers estimats i el menfotisme i falta de sensibilitat i escrúpols d'aquest govern augmenten la ràbia i el desig de seguir fins el final, perquè si alguna cosa ens mereixem les persones és que ens tracten com a tal. Seguirem buscant la veritat! Amb la pena dels familiars!

dijous, 25 d’abril de 2013

DIES DE CONSCIÈNCIA I RECORD

Ara ja no podrà ser! Tenim versos, cançons, sentiments, passió, cor i vida. 306 anys demostrant que estimar la terra és estimar-se un mateix. Amb la llengua lliure fem país! #Feliç25Abril #PaísValencià





PRÒXIMS CONCERTS:

26 ABRIL: Bonrepòs i Mirambell (L'Horta Nord) - 22h - Gratuït - Auditori/Ajuntament

27 ABRIL: Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) - 19h - 10 € - Auditori Can Roig i Torres (junt a Cesk Freixas i Pau Alabajos)

30 ABRIL: València (L'Horta) - 18h - Gratuït - Aula Magna Facultat de Medicina (junt a Pau Alabajos i Toni de l'Hostal)

+ info: http://andreu-valor.blogspot.com/p/concerts.html

dijous, 18 d’abril de 2013

SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS

El passat divendres 12 d'abril ens ajuntarem a la Sala Slàvia de Les Borges Blanques (Lleida) els companys que baix la denominació de "LA CANÇÓ NECESSÀRIA" intentem fer cançons que contagien d'esperança i llibertat els sentiments de les persones.
Dels sis cantautors (Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Josep Romeu, Jordi Montañez i Andreu Valor) sols poguérem anar quatre (per motius de salut) però la presència d'aquests dos companys no va quedar inexistent. Amb el respecte i estima que ens mereixen intentàrem fer-los presents de la manera més universal que sabem.

Salut i música




dimecres, 17 d’abril de 2013

PER UN MILLOR MÓN!


Detall rebut de la India per col·laborar a una gala benèfica i fer el que ens agrada, el que sentim, el que esperem...A nosaltres no ens costa res fer aquest esforç a canvi de veure somriure a la gent i de trencar barreres socials. Per això cantem, per la vida, per la llibertat, per la pau, per la igualtat...
Gràcies a vosaltres per donar-li sentit als nostres somnis!

dilluns, 15 d’abril de 2013

Per què m'odies? Perquè SI!!!...

És la resposta generalitzada d'aquells que fomenten la igualtat (dret a sentir, a decidir...). És la mostra d'una personalitat sensata i madura. És el reflexe de com una persona sap conviure i respectar. És l'herència de pobles conqueridors que regalaven llibertat i benestar allà on massacraven....

O més bé...(per si no agafes les anteriors metàfores)

És el que en plena era d'evolució i avanç s'ha quedat estancat (coherència). És el que em trobe quan algú sap que cante amb la meua llengua. És el foment del covard que menteix i enganya a canvi d'aconseguir poder i manipula l'opinió. És la contestació d'aquell que es creu superior a tu. És el menyspreu a la realitat i a les ganes de crear un mal ambient social. És la poca vergonya i insult generacional a persones que amb perdut la vida, la llibertat sols per estimar el lloc on van nàixer. És la ignorància de parlar sense saber, sense haver intentat saber, sense voler saber.

Entens que no puc deixar de sentir el que sent?

De la teua reposta pots extraure quina classe de persona eres...

#ElsPoblesQuanMésLliuresMésSomriuen