dimarts, 15 d’abril de 2014

FINS QUE DIGUES PROU!

La lluna sagna i nosaltres la retratem des de cada angle. 

El món mor de fam lluny dels televisors, s'asfixia en cada tala, s'ofega en els rius secs, s'empatxa de conflictes i guerres que acaben en silenci, s'intoxica per la pol·lució que ens genera comoditat, s'empobreix amb el nostre progrés i en les poques parts productives del planeta s'esclavitza la solidaritat. 


La lluna sagna de pena per veure que ni la seua preciositat és ja valorada per la humanitat, més que quan la veuen sofrir tintada de roig, eclipsada o desapareguda. La rutina la fa brillar cada dia un poc menys.
Som viciosos del delicte i ja ningú aguanta la mirada per vergonya.

Sense coherència el món se'ns engolirà i què a gust va a quedar-se!!! #SomUnDesastre

divendres, 11 d’abril de 2014

#NiOblitNiPerdó

#NiOblitNiPerdó #21AnysGuillemAgulló

Hi havia un món que no tenia diàleg. Aquest món va desaparèixer...

"Front a front, xafant els mateixos metres de pols i pedra, tensats per cordes enfrontades que estiren, quina més forta que altra, endireccions contràries, fou el silenci parcial qui aturà la vida".

Permetre la injustícia és fomentar l'odi, la venjança, la intolerància...
Vivim presos d'un estat, unes lleis i uns energumens capaços de matar per imposar. La mort de les persones que lluiten per la llibertat és la mort de la teua llibertat. No oblidar ha de ser la vesant de la consciència per construir un millor demà i si tu no condemnes aquests fets, acabes permetent-los. Mai més feixisme. Mai més violència. Mai més cap assassinat!!!

#Justícia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Guillem_Agull%C3%B3_i_Salvador

dijous, 10 d’abril de 2014

DIES QUE VINDRAN

Amaneix a l'hora exacta, entre vols de papallones i cristalls humits pel baf que contrasta els nostres secrets i el món que ens espera fora. La terra gira i gira. Ens demostra que tot passa.
Òbric la porta i em reben el cant de brises i ocells, les llums reflectides en tolls, vidres i flors i els gossos que em van declarar amor etern. El dia ja és meu, perquè el vull assaborir negligentment, fins a l'extrem, fins a l'innomenable èxtasi.

La rutina serà obrir la porta cada matí. En aquest instant invoque a l'adversitat per a no captar cap sensació que em delate el què vindrà.
T'espere inesperats. ‪#‎DiesQueVindran‬