divendres, 3 de desembre de 2010

EL QUE ESTEM VIVINT (primera roda de concerts al Catalunya)

Sempre intentant transmetre eixes vibracions que els nostres actes ens aporten, sempre intentant composar mitjançant cada sentiment, cada impacte…i com em costa poder-vos contar com es sent un quan veu complit un somni i aquest supera les expectatives d’aquest mateix.


El cartell de “Benvinguts a Catalunya” ja ens provocava unes pessigolles que ens proposaven un inici esperançador del que poden arribar a ser aquestes jornades...Deixem uns quants quilòmetres a les esquenes, és un hora imprudent, però la primera persona que trobem (Vicent Company de Simat de la Valldigna) ens aporta una tranquil·litat per tenir les coses ben organitzades i saber que estem en bones mans...Posteriorment anem a casa d’Enric, un senyor molt atent, cuidadós i culte, que ens obri sa casa i ens ofereix una estança on estem millor encara que a casa pròpia...tot un luxe i com em sent per trobar gent tan especial per tot arreu!

Però arriba el moment de la veritat, després d’un matí acabant de tancar i revisar les properes actuacions (que és al que hem vingut), comencem a mentalitzar-nos i més be, relaxar-nos perquè no sabem quina serà la resposta de la gent front a la nostra aportació...

Després de solucionar uns imprevistos inesperats (però per sort, continuem trobant a gent molt especial que ens ajuda a solucionar qualsevol cosa), s’organitza el muntatge per a començar a fer sonar els primers acords...Abans que nosaltres tenim el plaer d’escoltar a Jordi Gomara, cantautor català amb el que varem acordar aquesta trobada i que al Gener ho farem al País Valencià i amb la maduresa, saviesa, tendresa d’un grup de poesia “Poesia Viva” que després de regalar-nos unes lectures vibrants i emotives de textos i poemes triats a consciència, ens regalaren la seua presència i atenció per deixar-nos compartir amb ells el que bonament desitjàvem realitzar.

Comencem a tocar “EN LES NOSTRES MANS”, tema que li dona nom al nostre primer treball i els oïts dels presents callen i els dirigeixen cap a l’escenari de l’especial Sala Vivaldi de Barcelona on estem Joan, Berta, Tata i un servidor aposentats fent allò que més ens agrada, cantar per compartir i contagiar el que sentim.

Varem barrejar algunes versions dels nostres referents, Llach, Serrat, Ovidi i això trencà el gel i ajuda a endinsar els temes propis...Ens escoltàvem perfectament i això ens va motivar a estar tan agust que notava com l’ambient m’ajudava a emocionar-me en cada moment...

Als presents teníem el plaer de trobar a gent coneguda mitjançant les plataformes d’Internet i que encara no tenia el plaer de conèixer en persona...Més ingredients a fer especial aquest inici...

A l’acabar les paraules dolces d’agraïment i felicitació, ens feien respirar tranquil·lament i ens alegrava saber que el que volíem compartir havia estat de bon gust, i això per a que ens hem d’enganyar és el que desitgem, fora de cap altra intenció!...Sense dubte un gran dia pel record que ens fa començar de bon peu aquesta setmaneta que amb tanta il·lusió ens han regalat...

L’endemà (dijous 2 de desembre), toquem al Casal Antoni Sala i Pont de Badalona que conjuntament amb el Casal Carme Claramunt ens brinden l’oportunitat de presentar el nostre treball a casa seva...

Ricard ens acull amb un somriure i la satisfacció per la seua part de pujar i estar prop de la gent de Badalona, i no sap que el total agraïment i alegria, són nostres...

Ambient càlid, acollidor, amb una ideologia compartida i amb la total atenció pel qualsevol cosa que necessitem...El local comença a organitzar-se de bona manera i amb això la gent comença a entrar, a saludar-nos i a fer que al menys el meu interior es barallen sense parar els xocs de l’electricitat que produeix eixe nervi que sempre apareix minuts abans de posar-nos davant de qualsevol mirada...

Vull fer un petit incís i agrair a una parella que ja el dilluns vingué a veure’ns a Barcelona, el detall de repetir assistència (Amparo i Pili), dos amigues de l’Olleria que tampoc coneixíem abans i que encara fa sorprendre més si cal el seu desig d’estar prop de nosaltres, lluny d’allà d’on provenim...

El concert aquesta vegada totalment propi, ens va permetre tocar pràcticament la totalitat del nostre repertori i sempre dic que la pregunta que busca la resposta del resultat de l’actuació, la deuen fer a l’oient...però jo no puc negar que estàvem molt agust i això al menys ajuda a que tot esdevinga com esperem...De nou una bona sensació i amb ganes de tornar a tocar sense parar!!! Gràcies amics de Badalona!!!

Aquestos dos primers dies, esdevingueren amb una finalització dels concerts molt agradable, conversant amb la gent que venia a veure’ns, que son de les coses que més ens agrada quan acabem una actuació, ens donen l’oportunitat de compartir la nostra música gravada en estudi i això imagine es senyal d’haver agradat, al menys una mica...i això ens fa volar!!!

I hui marxem cap a Berga, una localitat endinsada a la província de Barcelona i amb unes referències molt marcades per la defensa de la identitat pròpia i que estem tan impacients de visitar...

CONTINUARÀ....

dijous, 28 d’octubre de 2010

EL RISC DE LA TARDANÇA

Em creue amb els teus ulls i em mires com si fos la primera vegada...Somrius i baixes la mirada com si tingueres vergonya de mi...T'he parlat i bocabadada m'has escoltat amb tanta atenció que res més t'importava i amb eixa dolçor que et caracteritza m'agafes la mà i desitges que em quede al teu costat, que mai has estat tan a gust...

Quines sensacions m'has regalat mare, com desitge que la meua vida siga exactament com aquest moment...Vull valorar les coses per la seua senzillesa, vull mirar amb els ulls cada moment com si fos nou per a mi, vull prestar-li la atenció corresponent a cada persona de la meua vida, trencar la monotonia i fer que cada dia a dia siga nou, diferent, especial, tendre...

Llàstima que aprenguem a fer aquestes coses sotmesos baix de malalties com l'Alzheimer...

Passen els dies i perdem tota sensació especial que ens regala la vida i no puc esperar més, desitge i necessite tan fer-te sentir especial, abans que per desgràcia puga perdre tota capacitat de donar-te les gràcies per cada cosa que m'has regalat...

Andreu Valor (28/10/10)

dimecres, 28 de juliol de 2010

“LA NOVA CANÇÓ”, SEMPRE NOVA, SEMPRE NECESSÀRIA

Ahir a l'auditori de Benifairó de la Valldigna l’emoció ens embriagava per moments amb l’apropament que feia possible gent tan gran com humil de la nostra terra, que tant ens han fet gaudir, pensar i somiar amb les seues cançons.
Parle de la taula rodona que juntaren ahir a Mari Carmen Girau, Paco Muñoz, Miquel Gil i Pau Alabajos que moderats per la senyoreta Núria Cadenes que s’emocionava per moments i ens contagiava aquest sentiment, ens feren veure i conèixer allò que no és visible pels seus seguidors, la naturalitat, proximitat i riquesa humana que aquesta gent et regala pel simple fet de ser així d’especials.

Barrejaren amb el seu art les diferents particularitats que els van fer llançar-se al món de la música d’una forma tan complicada, com ha sigut sempre fer front a les autoritats que mai han vist en bons ulls lligar el sentiment d’una identitat amb la música, “serà per la por de perdre la manipulació de la societat que ells controlen quan analitzen que la música és capaç de sorgir de les cendres i continuar caminant malgrat tant impediment i censura i arribar allà on sols la música pot arribar”...

Des l’època franquista on Mari Carmen Girau i Paco Muñoz tiraven mà d’ingeni per esquivar l’opressió de la censura, fins a Miquel Gil i Pau Alabajos que ens conten situacions més properes on aquesta “democràcia” silencia de forma elegant la riquesa musical d’aquest País Valencià, feren un recorregut intens i especial ple de bones anècdotes que ens tragueren rialles i emocions contínues al llarg d’una tarda curta, d’eixes que et sap greu que s’acaben...

Mari Carmen Girau amb la seua dolçor ens contava com canviaven les lletres de les traduccions que devien presentar de les seues cançons a les autoritats (censura) per aprovar-los-les abans de cantar-les, perquè no entenien el valencià...

Paco Muñoz amb la picaresca de l’hàbit que abans lluïa, tirava mà d’aquest per enganyar als grisos i portar als “feligresos” a concerts on Raimon començava a lluir entre la gent...

Miquel Gil que posteriorment ens emocionava al concert que ens va oferir junt a Pau Alabajos, s’acomiadava tan graciosament: “bones vacances, sigau roïns i feu molt de mal, que en tornar ja tindrem temps de reconduir les nostres obligacions”. Ens contava del seu passat rocker, ens va fer posar les mans al cap recordant-nos cada batalleta de joventut i ens contà una anècdota especial amb una frase que Joan Fuster els va dedicar al demanar-li uns consells per començar a caminar per aquest món: “xiquets...açò es comença, començant...”

Pau Alabajos, el més jove dels quatre ens recordava que sent el més novell d’ells, ja en fa 10 anys des que comença a cantar al carrer, a la plaça la Verge de València per la necessitat de trobar un auditori que donés suport o oportunitat per fer aquest tipus de cançó que ens apropa entre una societat sense discriminació de cap classe i per la que lluita. Ell no ha viscut eixa censura feixista però va recordar que els mitjans de comunicació que hui ens envolten son capaços d’organitzar uns “PREMIS DE MÚSICA DE VALÈNCIA” dels que cap música valencià fos premiat i que cadenes com Canal 9, punt 2 miren cap altre lloc quan els nostres músics son capaços de trencar fronteres i sortir a llocs com Praga, Alemanya o fins i tot a Panamà on son acollits amb respecte, estima i admiració i ací a casa, son capaços de renegar de la nostra cultura.

“La nova cançó”, era el cartell que presentava aquesta taula. Semblava que no passaven els anys per aquestes quatre personalitats, contaven amb els ulls mirant al cel, tot el que ells saben han passat per combatre amb llibertat els seus sentiments i tots coincidien, al meu semblant, que les coses continuaran estant complicades, però que aquesta, “la nova cançó, sempre nova, sempre necessària”, mai caurà, perquè és la veu del poble, que deixa patent el que sentim i ens ocorre dia rere dia i és el símbol al que s’aferrem per cridar que seguim vius.

Andreu Valor













Fotografia presa per Frances Estrela, un bon amic, amant de la nostra música i partícip incondicional en cada acte, que amb la seua tasca aconseguirà ben aviat, fer present la història, evolució i grandesa de la música del nostre País Valencià. Gràcies company!

divendres, 25 de juny de 2010

Sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català... i ho faig a la manera de València

Passen els dies, els mesos…i malgrat ja 15 anys de vacances. Continuem i continuarem cantant aquells recordats “Va com va, Homenatge a Teresa, Perquè vull, La Fera ferotge, Si senyor…” i tantes altres lliçons de vida i de poble amb les que aprenem cada sentiment que tu, benvolgut Ovidi ens vas regalar.

Demà dissabte 26 de juny el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor) que representa l’agrupació de músics del País Valencià ha organitzat un especial homenatge a l’Ovidi Montllor en casa pròpia. No cal l’ajuda d’entitats, agrupacions polítiques, ni associacions…per a rendir-li l’homenatge que es mereix…

Senzill, amb convicció i amor per la seua terra, amb la democràcia per bandera i amb el seu saber estar, ens ha contagiat l’estima que el nostre poble es mereix, i és el seu poble qui tant li deu, el que aconseguirà sense cap recolzament més que l’estima que s’ha guanyat qui ens proporciona el valor significatiu d’una figura que treballa per mantenir viva la identitat d’un poble, per agrair-li cada vers pensat per nosaltres, els valencians.

El 30 de març ja vaig tenir l’oportunitat de formar part dels grups que li van oferir el tribut a València, i va ser una de les sensacions més boniques que la música m’ha regalat…Les sensacions que ofereix un moment especial com aquest, el sentiment que flueix al saber a qui li volem dedicar cada cançó i l’emoció de veure la fusió entre públic i cantant al conèixer a la perfecció cada tema de l’Ovidi fan més important la contínua lluita incomprensiva de tindre que esforçar-se dia a dia perquè es respecte el fruit del pas del temps que la història, el desenvolupament i la unió dels pobles aporten a cada regió.
Demà, tindre que repetir d’alguna manera aquest agraïment i fer-ho en sa casa, sense dubte ens oferirà com a mínim les mateixes il·lusions…i es que a pesar de no tindre’l present, l’Ovidi en continua unint!.

Quinze grups, un per cada any d’absència…Seran quatre hores de plenitud, de bells records i millors paraules regalades en versos i cançons per recordar al que sense dubte ha segut un dels valencians més senzills però que més estimava la seua terra.

Estem al teu costat, sentim com tu i farem tot el que estiga en les nostres mans per continuar la tasca que vas començar i que tants ulls ha obert!

Pel País Valencià, per l’Ovidi Montllor…”tinc senyera on blau no hi ha…”

Andreu Valor

Dissabte 26 de Juny de 2010
IES Pare Vitoria d’Alcoi (Avda. l’Elx, 15)
De 18:00 h. a 21:00 h.
Entrada 5,00 € (aforament 300 persones)
Al Tall, Andreu Valor, Autòmats, Batà, Carles Enguix, Hugo Mas, Inòpia, Naia, Owix, Rafa Xambó, Verdcel, Xavier Morant, Xitxarra Railway i Miquel Pujadó, entre d'altres. Es compta amb la possibilitat que Quico Pi de la Serra s’hi puga sumar a l’homenatge.

dimecres, 28 d’abril de 2010

EL NOU TREBALL "EN LES NOSTRES MANS" JA POT SER A LES TEUES...

Hola companys, és un plaer poder oferir-vos per fi, el meu primer treball anomenat "En les nostres mans"...
Per a adquirir-lo en format físic ho poder fer per mig de les tendes i enllaç que vos adjunte. En format digital encara tardarà unes setmanes...

Si tens curiositat del so final, pots escoltar alguns temes en:

ON POTS ACONSEGUIR EL DISC:

ONTINYENT (València)
Moble Cuina (c/ Martínez Valls,2)
Tempo Instruments (Avda. Albaida, 12)
Escola música ad limitum (c/ Pio XII, 40)

COCENTAINA
Fotos Cocentaina (Passeig del Comtat, 79)
Peluqueria Romu Agulló (Plaça del Plà, 5)

MURO
Estanc Maribel (Sants de la pedra, 11)

BENIARRÉS
Casal Arrels

VALÈNCIA
Tenda de discs "Oldies" (Nstra. Senyora de Gràcia, 6)

PER INTERNET
Discogràfica Més de Mil: http://www.mesdemil.com/ ...Servici ràpid i eficient!

DISPONIBLE TAMBÉ: En qualsevol tenda o gran superficie de l'estat espanyol. Si no està en stock, pots demanar-lo.

Més llocs Pròximament!

Salut i música! i gràcies pel vostre suport!

dimecres, 31 de març de 2010

15 ANYS SENSE OVIDI

La vesprada màgica d’ahir!

Ahir 30 de Març homenatjarem a la facultat de Filologia de València a un dels grans. 15 anys de vacances com ho designaren, 15 anys de l’absència del nostre estimat Ovidi Montllor.

Un bon grapat de companys i referents de la música actuals i altres amb tanta experiència com “Al Tall” formaren part d’aquest emotiu acte.
- Obrint Pas, Al Tall, Pau Alabajos, Rafa Xambó, Carles Enguix, Miquel Pujadó, Toni de l’Hostal, Hugo Mas, Batà, Naia, Autòmats, Doctor Dropo, Xavier Morant, Lluís Vicent…i un servidor.

Nit màgica la que em va regalar l’Ovidi al permetre’m tornar-li el detall de tanta estima pel que és nostre, regalat mitjançant la cançó, ofert rodejat de tots aquests talents que continuen enviant missatges poètics i justos per a fer de la nostra societat un poble més unit, present i valencià. Cultura del seu poble, dirigida a l’Ovidi amb la intenció d’agrair-li tanta lluita per intentar aconseguir una valoració justa del nostre País Valencià.

La sala Sanchis Guarner (Facultat de Filologia) estava repleta de gent, gran quantitats d’assistents que de peu i tot aguantaren les més de quatre hores que va durar l’acte. És d’agrair el calor rebut pels presents. Compartim tantes coses i vivim amb el mateix sentiment...
Com deien els “savis” adobats per tanta experiència del grup “Al Tall”...”Continuem lluitant de la mateixa manera que fa 40 anys, però ara en som molts més. Molts més els que busquem la dignitat i el reconeixement del nostre poble!. Som com les brases que es situen davall de la cendra. Sembla que no estan, però en una bufada d’aire, sols en una bufada, ens farem més i més presents i apartarem de damunt tot allò que sobra en aquesta terra!”.

Cantàrem Va com va, Homenatge a Teresa, Perquè vull, La Fera ferotge, Si senyor i altres joies que Ovidi ens va regalar per sempre.

Ens quedarem curts de tanta admiració i agraïment, ens quedarem curts per intentar aconseguir recolzar el propi patrimoni com tu ho feies, ens quedarem curts homenatjant-te una i mil vegades, però no pararem d’escotar-te, de seguir-te fidelment, d’apostar pel que tu tant estimaves i de donar-te les Gràcies...Gràcies Ovidi pel que ens has donat, per fer-nos tindre en la memòria que valorar d’on som és l’únic essència de la que no ens podem desprendre. Som així perquè som Valencians!

Per molts anys Ovidi Montllor, sempre amb nosaltres!

El poble creix amb un esperit de compromís, i això ho demostra la tasca feta pels joves del SEPC que han organitzat un muntatge de luxe, amb un merescut homenatjat i per la causa més important, continuar endavant!

Andreu Valor

divendres, 12 de març de 2010

RECOLÇAMENT A LA CULTURA MUSICAL VALENCIANA!!!

En busca d’un progrés cultural, associat als meus sentiment i a la necessitat d’expressar totes i cadascuna de les visions que aquesta actualitat ens envolta i em provoca, em qüestione si és important dur endavant la possibilitat d’enriquir la cultura (musical en aquest cas) d’un poble i personal al compartir eixos vincles d’unió que té la paraula fusionada amb la música…
Tot açò ve per la recent decisió de la “Generalitat Valenciana” per retallar amb un 35% les ajudes destinades a les Escoltes de Música del nostre territori.
Com sempre em pregunte quina haurà sigut la qüestió d’actuar finalment d’aquesta estrepitosa manera...
És cert que la crisis mundial afecta de manera notable a tots els àmbits de decisió i destinació de les ajudes però, quina és l’escala de valors a seguir?
És més important el desfase que genera la Copa Amèrica o la Fórmula 1 que la inversió destinada en la cultura?, inversió a una bona quantitat d’estudiants involucrats en fer de la música valenciana un patrimoni cultural constant i real?...

És indigne que els ciutadans d’aquest estat siguem l’últim peu de l’orgue...
Diuen que l’aberració monetària destinada a les anteriors activitats nombrades genera treball i benefici...Treball??? Un treball a un insignificant percentatge de valencians i temporal...(tot el que puga durar l’event) i, amb un benefici destinat a qui? Al poble Valencià?...què manera de burlar-se de nosaltres...Quants llocs de treball generen les escoles musicals?...A més de ser una activitat continuada i destinada a enriquir la definició important i necessaria del que significa "POBLE"...(tot el contrari al que ara som, poc units, ingnorats i amb unes arrels que cada dia van esborrant-se més rapidament...)
I l’altra i més forta ha sigut la forma...A principi d’exercici s’aprova la quantitat destinada a aquestes ajudes i ara quan pràcticament s’encara l’últim trimestre del curs lectiu es decideix reduir amb un 35% aquestes ajudes, cosa que afectarà de manera radical a que una escola seguisca endavant o no...
Mestres aturats (com ajuda a sortir d’aquesta crisi), alumnes abandonats o obligats a incrementar en un alt import els seus estudis (també ajuda...), escoles amb gran antiguitat desaparegudes i en un poble on la música significa tant per la seua cultura, festes i tradicions, amb el menyspreu de veure’s una vegada més abandonats.
Ara de cara a falles què fem?, quan una banda passe per davant l’ajuntament ha de parar de tocar?...Possiblement com sempre, acabarien pagant justos per pecadors i nosaltres no som així, nosaltres estimem el que és nostre i lluitem per tot allò!!! però que aquesta gent va mereixent-se cada dia més un escarment, és així de clar!!!
Entre les facilitats de l’SGAE i de la “Generalitat Valenciana” els músics estem condemnats a convertir-se en lluitadors il·legals i a tocar en la clandestinitat igual que als inicis el Jazz quan la població negra tenia prohibida a principis del segle XIX la seua pràctica perquè les autoritats així ho decidiren...Hui segle XXI, anem cap avant o cap enrere?
Seguirem lluitant per un poble digne, lluny de la democràcia oferida per aquells que censuren imatges públiques que no son del seu agrado, lluny d’aquelles polítiques que abandonen a la seua gent i les seues tradicions, lluny d’aquells que quan els agafem amb les mans tacades de les seues males actuacions canvien lleis, deneguen l’autoritat de jutges combatents per la veritat i acaben la seua funció esplaiant-se amb la directa burla oferida al intentar demostrar la penombra de tenir uns estalvis de 900 € i viure amb una humilitat més gran que la majoria dels valencians...
Com es nota que les decisions preses no és fan des d’un punt de vista d’un valencià humil, amb ansietat per falta de treball i que necessita un sou de vegades inhumà per mantenir les boques que en sa casa habiten...i sols desitja sentir-se lliure i protegit per aquells que el representen...No puc entendre com totes (i no la gran majoria) de decisions preses van totalment en contra del benestar dels valencians, no ho entenc!!!
No convertim la política en la injustícia de qui vos ha donat l’oportunitat de canviar les coses i reconduir-les cap a un món millor...
Dignitat pel poble valencià
Andreu Valor

dijous, 11 de març de 2010

PER LA PAU DEL MÓN

Sis anys han passat...sembla ahir quan varies explosions continues, crits desesperats per entendre què ocorre i el temor i l'ansietat de no saber cap on anar sonaven a l'estació d'Atocha en Madrid...És difícil oblidar grans tragèdies com aquesta o la del 11S...

Com podem entendre aquestes circumstàncies de atacar contra la població civil, totalment desemparats i amb una innocència cristal·lina...?

Com entendre la guerra?...Realment no té una resposta coherent...Aquesta manera de "defensar-nos" equivaldrà a sembrar per recollir...a un futur indecís, insegur, atemorit...Mai s'aturarà el temor, la violència, el terrorisme mentre hi haja una mort per defendre.

La mort, causa i causarà més morts i sempre d'innocents...No hi ha batalla en la que no existeixen vencedors i vençuts...A la fi, sempre és perd la llibertat i la cosa més valuosa que tenim, LA VIDA...cosa que ningú deuria ser capaç de robar-li a cap persona...

Han passat 6 anys d'aquest succés aterrador i possiblement sentir-ho al costat de casa oprimeix el cor, però no oblides que hui en Afganistan senten el mateix que nosaltres sentim, que tots els països amb una alt index de corrupció no saben que és un dia a dia seré, tranquil...

Finalment em pregunte tot açò per a què?...Polítiques corruptes per aconseguir més poder, més riquesa que al cap i a la fi, sols els arriba als que ens guien com a titelles i que no els importa qui caiga sempre que siga per aconseguir el que ells van buscant...

La guerra esdevindrà en més guerra no ho oblideu i jo ja tinc ganes de viure en pau!!!

Andreu Valor

diumenge, 7 de març de 2010

CAP DE SETMANA MOLT ESPECIAL

Hola companys...
Tinc la necessitat de plasmar aquestes lletres pel goig i l'especial sensació que vaig rebre el passat cap de setmana...Per a una persona que no viu de la música i la passió per la mateixa és cada dia més gran, és complicat fe
r entendre el sentiment que reps quan et sona el mòbil i et comenten que els agradaria que feres sonar la teua música, el teu missatge en terres desconegudes...
Així va ocorre el passat cap de setmana...Divendres van contar amb nosaltres per col.laborar en el lliurament d'un concurs de fotografia organitzat per la regidoria de joventut de Muro (El Comtat) i el dissabte ens convidaren a compartir sensacions a la seu del Bloc Jove de la Marina Alta...Uns concertets amb molta intimitat, un toc acústic i ben acompanyat com sempre per Juan León (a la multipercussió) i per Eduardo "Tata" Bat
es (a la guitarra acústica) i on hem intentat fer aplegar el nostre missatge de lluita davant la injustícia, per la nostra cultura i per donar suport a la nostra llengua...Gent que no busca altra cosa més que recuperar els valors essencials i dignes de les persones, d'un poble...

Silenci a l'hora de deixar que el nostre missatge arribe al seu a dintre per reflexionar si cal per la nostra actuació davant les coses. Atenció i participació en tots els temes que els sonen i quin regal ens ofereixen quan s'animen a cantar junt a nosaltres aquella estrofa que tant significa per a l'emissor-receptor...

Més que paraules, tot el que hem rebut aquestos dies son un gran recull de sensacions impressionants i il.lusionadores que ens animen a continuar esforçant-se per gaudir tot el que puga'm de la música, de la paraula, de la vostra companyia...Moltes gràcies companys!!! Salut i Visca la terra!!!

Andreu Valor

dijous, 4 de febrer de 2010

FELICITATS OVIDI!!!

A Ovidi Montllor (pel seu 68 aniversari). A tu que ens has marcat l'estela a seguir, que has cuidat i mantes el que sempre hem segut, per estimar la nostra terra i llengua com pocs ho han fet, per sentir-te fill orgullós d'on has nascut, per les teues cançons, paraules i amor...Gràcies Ovidi...Per molts anys!!!...Un no mor fins que no se l'oblida!!!

dilluns, 1 de febrer de 2010

CONCERT AL TEATRE CINEMA GOYA DE L'OLLERIA (PAÍS VALENCIÀ)


De bon matí espere l'arribada dels meus companys...Juan León, encarregat de la multi-percussió i "Tata" Bates, el mestre de la guitarra...Com moltes vegades poques hores abans de l'actuació fem repàs dels temes a oferir...Ultimem detalls, compartim possibles arranjaments...tot un luxe sempre compartir amb aquesta gent moments inoblidables com aquests!!!...Després un bon dinaret (que no siga menys), xarrem de les nostres coses per desfogar-nos, riem a boca plena amb les gracioses històries de Tata i comença el batec del cor a ser més fort...
Arriba l'hora...Tot plegat marxem cap a l'Olleria, prova de so i salutació amb la resta de companys que escalfaran d'emoció la nostra actuació compartida aquesta vegada amb un referent per a mi...el senyor Cesk Freixas de sobra conegut per tots nosaltres...Microfonia a punt, s'ajuntem tots per fer-se un café i entrar en calor...el fred d'aquest cap de setmana se'ns mescla amb els nervis i les mans no responen a l'hora de fer sonar els acords...
Ens toca a nosaltres primer...fem presentació entre tremolors i il.lusió per veure el cinema ple de gom a gom...no sabria dir l'aforo de la sala però varen tenir que obrir el galliner per a que tots tingueren un bon lloc...així que per nosaltres que tenim falta de costum d'actuar en llocs així, aquest concert ha reunit l'emoció per compartir escenari amb amics i referents, la il.lusió per presentar el nostre primer treball i el plaer immens de veure que la tasca realitzada per la gent que confia, lluita i recolza la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat va ser de sobra reconegut pel nostre poble!!! Gràcies a tots...
I com sempre...quan ja comences a gaudir del concert, havent-se apoderat de la tensió del moment, s'acaba la nostra proposta...14 temes varem interpretar...13 que seran inclosos al disc i un de referència per a tots els que estimem la música d'autor de la nostra terra...QUÈ TINGUEM SORT (Lluís Llach) junt a Cesk...moment amb el que el cor sortia del seu lloc pels forts batecs...i més quan callem els musics i com un càntic poderós que ens uneix tot el públic canta a l'hora...i així pren, i així pren...tot el fruit que et pugui donar...No tinc paraules...!!!
Durant la nostra aportació varen col.laborar altres dos companys estimats que també deixaran part del seu sentiment compartit com foren Robe Mollà (Músicos de Guárdia - Ontinyent) i Loles Miquel "Abril" (d'arreu del món)...Gràcies a tots dos per entendre el què vull plasmar en cada lletra i saber-ho transmetre de la mateixa manera...
Després a les primeres files del teatre seguem per gaudir de l'actuació del Cesk que ben arropat pel Víctor Nin amb la seua calidesa a la guitarra i com a novetat a les segones veus (gran Víctor!!!)...com sempre...conquerixen els nostres cors...
Sopem tots junts i cap a casa que el dia ha segut tan especial com esgotador!!!.
L'endemà...abans d'acomiadar-se d'ells, tinc el plaer desitjat que el Cesk vinga a l'estudi a gravar les veus del tema "Nascuts d'aquesta llengua" i a tots dos se'ns posa la pell de gallina quan sense pensar-ho la Silvia Montells fa la segona veu a la tornada i sense dubtar-ho li gravem la seua dolçor que per a mi fa brillar més si cal aquest estimat tema...Milions de gràcies a tots dos per complaure'm aquest somni i fer més gran la humil música que surt de mi!!!
Com puc descriure aquestos dies...No tinc paraules perquè fer-vos entendre les sensacions viscudes gràcies a la música, al compartir i a veure que per damunt de tot, de creences, ideologies i pensaments hi ha gent tan humil i honrada que t'anima a seguir endavant lluitant per les bones causes, pensant que si que queda gran tasca per fer, i que tenim "EN LES NOSTRES MANS" la possibilitat de fer canviar aquest món!!!
Per últim agrair a l'ajuntament de l'Olleria, en especial al seu alcalde Julià, a Àgueda i a Víctor per confiar no sols en mi, la vostra tasca va molt més enllà...per recolzar la nostra cultura, la nostra llengua i donar-nos l'oportunitat per fer-la cada dia més gran mitjançant la paraula, la cançó i l'estima al nostre poble!!! Gràcies companys!!!

dimecres, 27 de gener de 2010

HOMENATGE A TERESA (OVIDI MONTLLOR)



HOMENATGE A TERESA
Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant.
Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia.
Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor com la cosa més Bonica i preciosa. Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants.
Ara de gran comprenc Tot el que per TU sent i et llence un homenatge als quatre vents.
Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals

dimecres, 13 de gener de 2010

MES DE MIL

Ahir vaig tenir el plaer de reunir-me amb els companys de la discogràfica "Més de Mil" (www.mesdemil.com). Gent jove, responsable, seriosa amb la seua tasca i amb moltes ganes. La possibilitat de treballar amb ells per oferir el nou treball "En les nostres mans" és possible.
És il.lusionador per continuar treballant que gent com aquesta confie amb les noves propostes dels nous emergents...
El treball encara la recta final, en aquestos moments es graven les veus, ultimen detalls abans de dur els temes a València on Carlos Calabresse serà l'encarregat de mesclar-los i masteritzar-los.
Mentre tant, el disseny ja ronda el cap i s'avança amb la intenció d'acabar juntament amb el master el treball pendent...a partir d'ahí...la millor intenció d'oferir-te una música sortida del cor i destinada a intentar introduir-se dins de tu!