dilluns, 21 de novembre de 2011

VIST DES DE DINS (Concert Cesk + Pau + Andreu)



Cocentaina, 19 de Novembre de 2011.


Pum, pum-pum, pum-pum-pum…S’accelera el cor quan entre les cortines que envolten l’escenari veig un teatre replet de gent.

Després de molta dedicació invertida, quan els companys anaven arribant a casa, com a lloc de reunió per començar a compartir un dia especial, ja les sensacions eren tan agradables, que un no podia deixar de sospitar que el dia tindria un color diferent.

L’ambient era agradable perquè la gent que em rodejava, és especial.

Després d’interessants converses, el rellotge se’ns tirà damunt. Volant cap al Centre Cultural. Allí des de bon matí treballaven per a que tot estigués a punt, uns companys de batalla als que els devem un bon so i un ambient lluminós òptim.

I comencen les proves!!!

Amb el primer acord, ja el pessigolleig augmentava de manera trepidant i això que les butaques estaven buides. Entre bastidors, dos entrevistes, tres fotos, quatre retocs i obrim les portes per a que la gent comence a entrar. 

Als voltants del teatre la gent s’acumulava per moments.

Andreu, Tata...prepareu-vos! Les llums s’apaguen, comença a sonar una pista d’àudio que havíem preparat amb la veus de molts companys que donàvem l’opinió del moment que viu la nostra música. S’acaba el track i comencem a tocar mentre va obrint-se el teló. L’obscuritat impedeix veure que tenim més enllà de les tres primeres files, però els aplaudiments i el murmuri denoten la gran presència de gent que posteriorment anàvem a descobrir.

Com si m’hagueren pegat una injecció de nervis, el tremolor corria per tot el cos mentre intentava aguantar el físic i continuar cantant concentrat cada cançó. Els 45 minuts que ens pertocaven passaren volant, però la calor i l’estima rebuts, encara perduren. 

La calma ja ens feia assaborir d’altra manera l’aportació de Cesk Freixas i de Pau Alabajos. Seguts entre el públic, podíem contagiar-nos del bon ambient! Com sempre magnífics i propers, arrodoniren la nit!

Per acabar, ja amb ganes de més i és que la confiança tarda en arribar!!!, bromejàvem entre nosaltres i amb el públic amb els fets inesperats de les col·laboracions.

Abans d’acabar, tinguérem el desig de cantar tots junts (públic i nosaltres) un parell d’himnes que reforçaren i recordaren l’essència del camí que tenim que fer junts i quan abans de marcar l’acord pregarem que obriren la llum de la sala, per veure amb més claredat la sort que havíem tingut, l’impacte visual des d’on estàvem, romandrà per molt de temps al nostre cap.

Braços amunt, càntics conjunts, palmes percussives per acompanyar-nos i un final emocionant per intentar agrair als presents part de l’estima rebuda, no sols aquesta nit, sinó amb les mostres d’ànims i suport els mesos que hem estat organitzant aquest acte.

Sols ens resten paraules d’agraïment i aquesta vegada uns quants noms son imprescindibles.

A Cesk Freixas, Pau Alabajos i corresponents músics per creure en una nit especial malgrat la seua dificultat.

A Eduardo “Tata” Bates i a Berta Iñíguez, per somiar com jo cada nit i esperar aquest moment amb l’única forma que val la pena viure, amb il·lusió!

A tota la gent que m’ha ajudat a donar-li forma a l’esdeveniment. Rai Martínez (disseny), Fran i Jordi (tècnics de so i llums), Carlos Cardona (pare i fill) al muntatge i control de les llums, Emilio (control de sala), Yaiza Ferrer i Ainhoa Múrcia (taquilla i entrades), a l'esforç de Isabel i MªCarmen Domínguez (venda impressionant d’entrades), Fotos Cocentaina, Copisteria Papiro, Albaida Musical, Casa de la Joventut d’Aielo, Cafeteria Ca Tarsi, Casal Jaume I de la Vall d’Albaida i Centre Cultural Ovidi Montllor (venda d’entrades) i a totes les persones i entitats informatives en paper o digitals pel ressò fet d’aquest concert. Sense vosaltres no hagués sigut possible!

Als companys que haveu reflexat en forma de fotografies i vídeos el record d’un somni complit. Francesc Estrela, Rai Martínez, Gemma Boada, Estem Vius (Esther, Ricardo, Íngrid...)

I com no, a tots vosaltres, els 532 assistents (mai ho oblidaré!). Combatents esperançadors que mai coneixereu la derrota, perquè no coneixeu altre camí, que el d’un caminant incansable i tossut, que no pararà de caminar de nit, fins que veja sortir el sol. Tot és més fàcil si vosaltres esteu prop. Ha sigut un plaer, cantar-vos amb el cor ple d’il·lusió i veure com els vostres ulls brillaven igual que els nostres.


Sense vosaltres res és possible. Sense vosaltres no podem canviar el món. Sense vosaltres ni hi ha cantant, ni hi ha cançons!

Gràcies a tots i mentre pugueu aguantar, no obriu els ulls, no deixeu de somiar!

Salut i música

AV

divendres, 18 de novembre de 2011

ADÉU "FLAUTÍ"


Capritxosa vida! Demà que estava previst ser un dia molt especial (un concert molt treballat amb bona gent a la nostra Vila), tindrà una part melancòlica al tenir que acomiadar-nos d'un dels màxims exponents de l'art contestà. Francisco Gisbert "Flautí", pintor i caràcter imaginatiu i alegre, que ha portat la seua capacitat i nom del nostre poble lluny de les nostres fronteres, acaba de dir-nos "Adéu, com sempre feia, amb un somriure" però aquesta vegada segur que ple de nostàlgia. Saps què et recordarem constantment! Sigues lliure i tranquil allà on arribe el teu sospir!

divendres, 30 de setembre de 2011

NO ES PODEN ALIMENTAR FAMOLENCS AMB ESTADÍSTIQUES!


Preocupats únicament per com tornar a recuperar eixos índex de benefici augurant i pletòric que és l'única importància dels governs que marquen les pautes de l'evolució d'aquest món, ni la resta de la població se'n recordem dels més de mil milions d'habitants mundials que estan sota el mínims recursos alimentaris vàlids únicament per a subsistir. Més de mil milions!!!

33 països ja sofrien l'escàs sentiment de cooperació abans d'aquesta crisis que no sols ens enfonsa en qüestions personals, sinó socials i incrementa eixa crisis de valors que ja de per si sembla un desastre hui en dia.

La Índia, Burundi, Níger, Serra Lleona, Libèria, Etiòpia, Bolívia...son uns dels grans territoris que sofreixen la fam causada pel nostre consentiment.


Actualment es produeix més del doble dels recursos necessaris per pal·liar la fam d'aquests països, però sense parlar, ja ens responen que "no interessa".

És més fructífer utilitzar el muntant econòmic per a inversions que dupliquen certs projectes. A finals del 2005, EEUU va gastar més de 150.000 milions de dòlars en armament per aconseguir els seus propòsits a Irak. Però amb ell la resta de països de la OTAN (Espanya entre ells!).

Entre la gent que matem de fam i la gent que matem en guerres (sempre innocents), menys problemes pel control mundial.

Amb aquestos recursos monetaris invertits, s'acabarien els problemes que s'oposen als drets humans, com la fam, la sanitat i l'educació!

Una bala, val més que un litre de llet!

I a tot això, a tu, que lliges aquestes lletres i que no has valorat mai que el teu suport polític recolza aquestes iniciatives genocides que són el pitjor dels comportaments que mai han existit, et dic: "el teu vot, és una responsabilitat, no sols d'exercir el teu dret ciutadà, sinó d'exercir les teues obligacions com a tal, com a membre de futur que permets aquestos fets"!!!

Les guerres són un joc creat pels poderosos on sempre acaben morint els innocents. I la fam és la desigualtat més intolerant que son capaços de consentir. No faces ulls cecs a la realitat perquè tu també eres causant d'aquestes barbaritats.

Tens prou amb la foto? Seràs capaç de tornar a tirar a la brossa conscientment l'excedent de la teua sacietat?

AV

dimarts, 27 de setembre de 2011

LA UB I LA NOSTRA MÚSICA, FOMENTANT LA NOSTRA LLENGUA

Com caiguda del cel, varem rebre aquesta agradable notícia. Elisenda Vilajoliu, tècnica de l'acollida lingüística ens comunicava que per promocionar l'intercanvi lingüístic a la UNIVERSITAT de BARCELONA, havien generat un vídeo utilitzant la nostra cançó "NASCUT D'AQUESTA LLENGUA (amb Cesk Freixas) per promocionar i fomentar aquestes activitats.
Estem feliços i servir de ferramenta per a compartir la nostra llengua amb estudiants d'arreu del món, ens emociona i per això volíem deixar patent la nostra il.lusió mitjançant aquest post!

Somiar...no és impossible!

Enllaç del vídeo promocional:

Salut i música
AV

dilluns, 26 de setembre de 2011

GRÀCIES "EN CAMÍ" (sensacions del passat concert a Muro)


Com sempre, després d'un moment especial viscut, ens agrada deixar les opinions i sentiment optes en quatre paraules d'agraïment, perquè realment aconseguiren fer-nos il.lusionar amb la simple proposta humana de treballar per ajudar als més necessitats.

El dissabte després que els nervis començaren a apoderar-se de nosaltres per fer de nou un concert en banda, amb nous músics (als quals els dec una enorme gratitud per vindre a tocar desinteressadament i sempre amb eixa vitalitat que em contagien positivisme) doncs començarem unes proves de so i uns retocs per polir els dubtes.

L'ansietat era present, no sols pel concert, sinó per intentar que la gent, el públic, l'oient fos capaç d'assumir el nostre rol en aquesta societat i fos còmplice d'aquests projectes, ajudant en la seua presència i aportacions, la realització d'un projecte solidari imprescindible en aquest món.

Comença el concert!!!Amb l'obscuritat de la sala, no s'aprecia la gent assistent, però després d'acabar la primera cançó, les palmes dels presents invadeixen el nostre interior, cosa que ens tranquil.litza, perquè al menys ja sabem que hem pogut aportar una miqueta d'il.lusió als organitzadors.

Entre xarradeta, sorpreses de companys que volgueren estar presents i formar part d'aquesta festa i cançons, férem un recital de dos hores i quart, segurament el concert més llarg que mai havíem fet abans. Perguérem la noció del temps, perquè no pensàvem durar tant, però també és cert, que el públic aguantà fins el final i això ens respon a la pregunta, si estaven a gust!!!

Finalment l'organització ens convidà a sopar i tinguérem la possibilitat de rebre en primera persona eixa essència tan especial que sols té aquesta classe de gent, que valora les coses que aconsegueix i és capaç de destinar esforços, estalvis i il.lusió en millorar la IGUALDAT en les persones...una paraula que deuria ser un dret i que cada vegada tenim més oblidada i inutilitzada.

Entre uns i altres aconseguírem que més de 250 persones, aportaren el seu granet de sorra en aquesta activitat, no tots presents, però si prop de 200 al concert. Per tant, nit màgica, solidària i plena d'emocions en que no sols aconseguirem materialitzar la continuïtat de més projectes, sinó la tranquil.litat de veure que en aquest món, quan el poble està unit, som capaços d'aconseguir qualsevol propòsit. I és que com deuria de ser normal, amb la col.laboració d'uns i altres, el sol brilla amb més força.

Gràcies a:

L'ong En Camí. Per complir 10 anys plens de projectes, pel seu treball incansable, per la seua humanitat i per una personalitat que han d'explotar intentant contagiar a la resta de població.

A l'ajuntament de Muro. Per estar sempre al costat d'aquests tipus de projectes, per facilitar-nos les instal.lacions i posar-nos sempre tan fàcils les propostes.

Als tècnics de so (David, Jordi i Fran), per involucrar-se (en un cap de setmana dur de treball) amb aquest projecte i fer que els músics tinguem la facilitat de dedicar-nos a complir el nostre paper sense estar preocupats d'eixes qualitats tècniques que no sabem controlar i fer gaudir a la gent, posant ordre al nostre tiroteig de notes...

Als presents, pel vostre desig de canvi, per voler compartir un missatge nostre que amb humilitat i senzillesa desitgem fer-vos arribar, per ser pacients fins el final i amb cada cant, palmada i crit, alegrar-nos i donar-nos sentit a un treball que així, aconseguim fer amb tantes ganes...

I amb el vostre permís, com no! agrair als músics que sempre que demane la seua aportació estan presents, sense preguntar condicions, amb il.lusió i oferint el millor de cadascú...Un per un:

Eduardo "Tata" Bates, a les belles guitarres. És únic, capaç de millorar cada acord que li propose, capaç de fer una cançó senzilla en especial. És el mestre de mestres...

Berta Iñíguez, aportant eixa dolça i encisadora veu i cors que hipnotitza als presents...

Xavi Gomis, als teclats (piano i hammond). Fa volar les seues mans i actualitza el nostre cant amb eixe gust i qualitat cercats durant tan de temps...

Vicente Soriano "Xumi" a la percussió. De personalitat encisadora i graciosa, que ens posa a prova als assajos i que quan es concentra té la capacitat de posar-nos la pell viva en cada detall!

I les col.laboracions de:

Gabri Francés, al sac de gemec i a la dolçaina. Com la cançó que compartirem. Senzill i tendre...Involucrat, sempre somrient...És necessari gent així en cada projecte, per com facilita els somnis, per com augmenta la qualitat musical i humana d'un grup...No et deixarem escapar ;-)

Robe Mollà. Constructor de somnis i cançons, amic de carretera i nits. No sols aportà una presència màgica a l'escenari, les seues lletres inspiradores enriqueixen el nostre cantar i observant-lo millorem les nostres carències...Quants rellotges trencarem junts...

I a tu, que t'has molestat en llegir aquestes lletres, gràcies per donar-li sentit a l'expulsió de tanta gratitud i així coneixer a eixes estimables persones amb els que tinc la sort de rodejar la meua vida.

Salut i música

AV

dilluns, 19 de setembre de 2011

ENAMORATS DELS MALLORQUINS...

Així hem quedat Tata (Eduardo Bates) i jo després d'aquesta emocionant visita a Mallorca. Encantats!
Quan resumeixes un concert, tot ve una mica comentat al voltant de l'actuació, el lloc, la presència de la gent...però aquesta vegada els aspectes externs han influït de manera tan agradable en aquesta visita, que el nostre compromís per intentar posar-nos a l'altura ha estat sempre present en la nostra manera d'actuar.

Amb el vostre permís, agrairem a L'OCB (Obra Cultural Balear) la possibilitat de realitzar aquests dos concerts en casa seua (Palma i Vilafranca), on en ambients càlids i íntims hem tingut l'oportunitat de mostrar la nostra il.lusió.
Com no a Rafel Sedano, company de viatge i prefecte coordinador de l'estança, amb la programació controlada de les entrevistes, de les relacions, dels concerts, de l'hostalatge, de tooottt...La professionalitat depén de la il.lusió invertida en fer les coses. Gràcies amic!
A la gent de l'alberg CENTRAL PALMA, perquè ens han tractat com a reis. Un lloc encisador al centre de Palma, on el descans, l'alimentació però sobre tot, la condició humana del personal, engrandeix la qualitat de l'entorn. Tornarem, vos ho prometem!
Als companys de Can Alcover (Arena) i Teatre Municipal de Vilafranca (Sebastià), perquè igualment han estat atents, amistosos i encantadors, que et faciliten la tasca de dedicar el temps d'organització al que hem anat a fer, tocar i preparar a consciència el nostre treball.
A la calidesa i dolçor d'eixa gent de Manacor, que ha volgut estar prop de nosaltres, que ens ha acompanyat en tertúlies i converses, òptimes per canviar el món, que ens han educat en l'aspecte cultural mallorquí (llengua i pomadetes) i que han arredonit la nostra visita oferint-nos la seua amistat i personalitat que hem trobat encisadora i desitgem que eterna.
Als entrevistadors a les ràdios, per preparar-se unes preguntes originals i fer apropar als radiooients qui eren els convidats...(altra mostra de professionalitat).
I per últim, com no a cadascú dels presents. Per invertir el seu temps en nosaltres, per ajudar-nos a fer realitat els nostres somnis, per ser oients abocats al missatge, pel seu silenci, el seu aplaudiment, el seu calor (companys dels scouts de Mallorca, Marcel i resta de companys mallorquins, íntims d'on vinc, de Cocentaina que aprofitant la visita s'han apropat a fer-nos més feliços...quina il.lusió!!!, i tota la gent que no ens coneixia i ens ha donat l'oportunitat de convéncer humilment amb cada missatge).

A nosaltres ens encantaria haver estat a l'alçada i donar el mateix que hem rebut com a mínim. No se si ho haurem aconseguit, però si al menys açò ajuda, hem de dir-vos que cerquem constantment aprendre de la humanitat i qualitat de l'ésser humà i amb vosaltres, hem aconseguit créixer d'una manera increïble. No tenim prou paraules d'agraïment.

Ja per últim, deixar patent la confirmació del que hem pogut comprovar. Sense diccionaris ens hem entés a la perfecció, jo parlant el mallorquí de valència i ells contestant-me amb el valencià de mallorca...El català o anomena'l com vulgues, és la llengua que des de Balears passant per l'Alguer, Andorra, Catalunya i País Valencià, ens ha vist nàixer i amb la que morirem!

AV - incansable somiador...

dijous, 28 de juliol de 2011

CONCERT "CESK FREIXAS + PAU ALABAJOS + ANDREU VALOR"

A COCENTAINA (EL COMTAT) - PAÍS VALENCIÀ
CENTRE CULTURAL "EL TEULAR"
DISSABTE 19 DE NOVEMBRE DE 2011
A PARTIR DE LES 19:00 HORES

ENTRADA ANTICIPADA: 7,00€
ENTRADA EN TAQUILLA: 9,00 €

3 hores de concert, íntim i acollidor, per clamar, que el futur és viu!

PASSES A SEGUIR (compra per Internet):
1.- Comprar l'entrada (Posa el nom complet en la compra (igual que al DNI). Pots pagar amb targeta de crèdit o compte Paypal).
Sinó tens compte PAYPAL, clica "continuar" en l'opció "utilitze la seua targeta de dèbit o crèdit".
2.- Imprimeix-te el rebut.
3.- Retirar l'entrada a la taquilla, una hora abans del concert (mostrant DNI i targeta de crèdit amb la que has realitzat la compra i el rebut imprés)



Amic, company, estimat seguidor... les últimes entrades disponibles, estaran demà en Taquilla a partir de les 17.00h. Gràcies a les 480 persones que de moment haveu accedit a acompanyar-nos en el que segur serà un concert inoblidable. 

dilluns, 11 de juliol de 2011

CONCERT "CESK FREIXAS + PAU ALABAJOS + ANDREU VALOR"


A COCENTAINA (EL COMTAT) - PAÍS VALENCIÀ
CENTRE CULTURAL "EL TEULAR"
DISSABTE 19 DE NOVEMBRE DE 2011
A PARTIR DE LES 19:00 HORES

ENTRADA ANTICIPADA: 7,00€
ENTRADA EN TAQUILLA: 9,00 €

3 hores de concert, íntim i acollidor, per clamar, que el futur és viu!

PASSES A SEGUIR (compra per Internet):
1.- Comprar l'entrada (Posa el nom complet en la compra (igual que al DNI). Pots pagar amb targeta de crèdit o compte Paypal).
Sinó tens compte PAYPAL, clica "continuar" en l'opció "utilitze la seua targeta de dèbit o crèdit".
2.- Imprimeix-te el rebut.
2.- Retirar l'entrada a la taquilla, una hora abans del concert (mostrant DNI i targeta de crèdit amb la que has realitzat la compra i el rebut imprés)

A partir del divendres dia 18, les entrades sols es podran comprar en Taquilla a partir de les 17.30h.

dilluns, 18 d’abril de 2011

MALLORCA, M'AGRADA (Acampallengua 2011 - Campos)

M’han contagiat!

Baix l’eslògan “Mallorca, m’agrada”, l’acampallengua 2011 a Campos, he tingut la possibilitat de respirar amb aire fresc i fer-me de l'opinió que a mi també m'agrada.

Saber que la unió entre tots els que parlem la nostra llengua existeix realment, em va aportar l’energía necessària per continuar somiant…

Mentre al País Valencià, el poble reivindicava a València el dret a la llibertat…(és dur explicar-ho amb aquestes paraules, però és així, dret a la llibertat democràtica, informativa, cultural, llingüística…), en mig del mediterrani compartíem aquestos sentiments i reivindicàvem el desig de normalitat.

Deia Xavi Sarrià tan a la conferència que amb ell vaig compartir, com al seu concert, que ens despullem de prejudicis al pensar que la nostra llengua “patrimoni de la humanitat, com totes les cultures que existeixen” sols es valora entre nosaltres, ja que la normalitat existeix fora de les nostres fronteres i amb aquesta línia hem de seguir, respectant i demostrant que és insubstancial menysprear cap cultura, al igual que no valorar la nostra, definició del que som.

Però, per sort i pel desig de la gent, aquestos moviments venen englobats dintre d’un context sempre festiu i lúdic, on la nostra cultura forma part present i imprescindible del moment. Castellers, correfocs, gastronomia, poesia, xarrades, concerts, balls típics, activitats lúdiques innovadores i una terra que ens aporta l’essència la vida.

Ho pense, i tindre que lluitar per mantenir aquest patrimoni, és molt trist. La bellesa de cada cosa que ens envolta és tan formidable que no entenc com existeixen assassins de cultures. En quin dret!

Era la primera vegada que xafava Mallorca amb la guitarra, amb la paraula...I no és fàcil, trobar a gent tan pendent d’un, amb tot tan ben organitzat i amb un tracte tan especialment fascinador com el d’aquella gent, que a més amb la seus trets propis (vine en jo, sa llengo i altres essències que al principi em costaren d’entendre...) t’enamoren a l’instant...

He d’agrair detalls continus i confiança com els que Rafel Sedano i la seua gent (Catalina...) regalaven per onsevulla...

I com no, en compartir està l’essència humana del significat i el caràcter especial de la gent amb la que vaig topar...”Pepet i Marieta, El sofà d’isòsceles, la gent d’Obrint Pas, Marcel Pich, Carlos Callón, Raquel, Carles, Guillem, Marta, Àngels, Elisabet i Cati” i tota la gent que em va donar l’oportunitat de compartir el que sóc, feren que tingues sentit aquest viatge...

Creuar part de la nostra mar, no és senzill, però esperem tornar prompte i que les ocasions de ser cada dia un poquet més feliços, la tinguem a l’abast de la mà. Gràcies germans mallorquins pel vostre tracte i per ampliar la meua llista de gent especial.

Salut i música

AV

dilluns, 11 d’abril de 2011

GRÀCIES, ÉS POC!

Qui anava a dir-nos que aquesta fugida cap al nord, acabaria sent un de les experiències més plàcides i plaents de les que duem des que compartim la nostra música per allà on desitgen que ho fem?

Com sempre ens regala aquest ambient, l’amistat i bona unió amb els músics feia esperar uns dies agradables, plens d’aprenentatge i coneixença. Aquesta vegada pujarem amb tren, un gran invent pel descans dels músics que per a fer tants quilòmetres et permet, pensar, centrar-te i relaxar-te en el que desitges siga la teua actuació.

Un trajecte sense problemes, amb visions i comentaris amb Eduardo “Tata” Bates (el guitarrista que m’ha caigut del cel) i estructurant uns concerts amb moltes versions i originalitat de presentar-los que calia fer-los una ullada prèvia.

Arribarem a Sants i Joan León (percussionista i ànima bessona) ens esperava a les portes. Com sempre l’abraçada de rigor per tornar-se a veure ens ofereix la càlida esperança d’una alegria que ens contagia per moments.

Sense massa temps per davant, cap al Restaurant El Setial (barri Gòtic) on l’Anastasi sempre atent i afectuós, ens rebia cordialment i content de tornar-nos a trobar a casa seua.

Lloc íntim, delicat, amb una gran història als seus murs i un racó tant acollidor per expressar-se amb tendresa i naturalitat, que quan coneixes els valors del lloc, et trobes com a casa i és aquí on surt el millor de cadascú.

Tot preparat i a pocs minuts abans del concert, la gent que havia acceptat la nostra invitació i alguna cara desconeguda fins el moment baixaven els graons de la sala i ens treien el somriure per veure que sempre hi ha una ànima dolça amb ganes de compartir amb nosaltres una agradable estona (Gràcies de nou, Gemma, Xavi, Amparo, Pili, Maria, Marta, Olivia, Elisenda, Carles, la germaneta de Núria Ponsatí, Anastasi, Joaquim, Vicent...)

No sóc capaç de donar una opinió davant una actuació pròpia. Sempre m’ha agradat que la crítica la done qualsevol present, per tant m’absente, no sense comentar que és cert que estàvem molt agust i això és bona senyal...

Se’ns va fer tard i l’endemà a les 7.30h els despertadors estaven programats per fer marxa des de Castelldefels a Malgrat de Mar. Una horeta llarga degut al tràfic, però que en sortir dels embotellaments propis d’un dia laboral, el paisatge canviava oferint-nos la pau que sols la natura i el verd dels boscos és capaç d’oferir-nos. La son s’apartava per oferir lloc a la il·lusió d’estar gaudint d’un divendres matinal tan especial.

Justos a temps (bé, amb un quart de retràs, però tampoc és massa temps fent esperar...no?) arribarem a Malgrat. Una localitat d’uns 17.000 habitants, acollidora però de la que encara no sabíem com seria d’especial per a nosaltres.

Avisem a Josep Calataiut, un valencià establit com a professor a Malgrat i que després d’haver compartit amb ell algunes xerrades i concerts pel País Valencià, tingués la idea de proposar al seu institut, la nostra pujada per intentar fer una espècie de “CONCERT DE LA PARAULA” on sobre tot els joves estudiants pogueren compartir la seua visió, opinió, qüestió dels temes socials que aniríem cantant. Per a un servidor, tota una prova de foc, intentar ser capaç d’arribar a ells i de poder respondre amb certesa cada dubte.

El lloc, encantador. Un Centre Cultural molt acollidor, molt ben preparat, amb una capacitat per a unes 200 persones i en principi gran pel que pensàvem seria l’actuació.

Nota: Què gust dona, arribar a un lloc i veure com està tot a punt, en ordre i amb gent que desitja fer-t’ho fàcil. Vos he de donar l’enhorabona perquè a banda del interès, haveu demostrat una gran valia i professionalitat. Josep, ens has encisat...

Prova de so feta, ens fan una petita entrevista els mateixos alumnes, ben preparats amb càmera de vídeo de gran qualitat i com no, la il·lusió es barreja amb nerviosisme pels moments que s’aproximen.

...i arriba l’hora. Xerrant amb una bona amiga facebookera (la Glòria) comença a entrar gent, i gent, i gent...i sense adonar-se’n el Centre Cultural s’ompli de gom a gom (quasi ple absolut) i les cames ja no em van al ritme i ordre que deurien funcionar, però plenament content i amb ganes, comencem la proposta.

Cançons pròpies, versions de Llach, Raimon, Ovidi, Sisa i un poema musicat de Pere Quart era el repertori. Trencar el silenci i intentar fer-los partícips era un repte que per sort, prompte va anar convertint-te en el que buscàvem, una fusió dialèctica i cordial entre emissors i receptors que trencava barreres i feia que la comoditat i les ganes de compartir foren molt més especials del programat.

L’acompanyament amb palmes, mans en l’aire, les tornades a desenes de veus, fins i tot pujada a l’escenari de joves atrevits per compartir el cant, l’atenció en temes propis i la posterior opinió, es va convertir en un “DELS CONCERTS” més especials viscuts. Veure com aquella joventut a la que li tenim poca “confiança” (perquè tendim a generalitzar negativament amb una part poc productiva) i infravalorem el seu esperit i condició suficient per a millorar aquesta societat, responia d’una manera tan eufòrica a favor de tot el que proposàvem, feia que aprenguem a opinar en coneixement de causa i a nivell individual. Per a nosaltres (els 3 músics), joves que tinguérem l’oportunitat de conèixer a Malgrat, sou molt especials i se que el nostre futur pinta molt diferent (al que es parla) en les vostres mans, i això ens fa feliços.

Per tant, com titulava aquesta opinió, “Gràcies, és poc”. Ser capaços de fer-nos sentir útils, aportant sentiments i reflexions és la cosa més meravellosa que ens haveu pogut regalar.

Després del concert les felicitacions no paraven de ploure, però amb el vostre permís, les felicitacions son per part nostra, perquè amb gent com vosaltres, dona gust dedicar-li el temps i la vida a la humil intenció de canviar el món.

Mil gràcies per aquesta inoblidable visita i esperem tornar-vos a veure per aquest camí que de segur ens fara compartir mil lluites. Endavant!

Josep: un 10 per tot!

Salut i música, amics meus!

Andreu Valor

dilluns, 24 de gener de 2011

GIRA PER CATALUNYA (segona roda de concerts)

Han passat algunes setmanes des l'experiència viscuda, però recorde exactament cada moment, paraula, sentiment absorbit en aquells meravellosos dies...
L'endemà del concert a Badalona, la visita estava programada per pujar a Berga. Poble desconegut per a nosaltres però que a mida que avançava el comptaquilòmetres anava endinsant-nos en un especial paratge verd que ens aportava un cúmul de sensacions diferents a les viscudes anterioment. A l'arribada a Berga, un esmorçar ràpid i encontre amb Martí, un tracte impressionant, una ruta pels voltants i la història de la localitat, uns paisatges i unes costums que esperem tornar a viure en altra ocasió...
Recorde la gelor del moment, a pocs metres tinguerem la possibilitat de xafar neu i les mans que sempre desitgen estar soltes per tocar amb fluidesa, començaven a engarrotar-se...Preciós paissatge per a gaudir-lo de prop en altre moment...
Després de la visita cultural, prova al Casal Panxo, escoltàrem una de les més interessants xarrades ateses per Tomeu Martí (Mallorca) i Toni Rico (València), que històricament ens ubicaren en els despropòsits de la separació en l'actual visió que tenen, de la gent que estimen la nostra identitat. Posteriorment un bon sopar al voltant de tota aquella gran gent (el company Titot entre ells) i a tocar. Un casal acollidor, ple de futur (idees i joventut) i on tinguerem la possibilitat de compartir el nostre treball i d'incloure alguna de les versions més referents que ens permeteren cantar tots plegats als quatre vents. Dura la tornada que ens feia arribar a casa a les 5 de la matinada, però especial els metres quan els avances amb els músics que t'acompanyent i t'omplin els minuts de rises, millores i companyia...

De Nord a Sud. Ulls ben llavats per a dissimular les poques hores dormides i a fer marxa. Valls (Tarragona) ens esperava per a la següent actuació. No obtant, el company Joan León (percussionista d'aquest somni)...que està ubicat pels voltants de Barcelona i que té molt bona ma per a la cuina, ens preparava a sa casa un dinar espectacular i una llar calentet que varem acollir com el millors dels regals.
Després d'un petit assaig, a fer marxa cap a Valls. Una vegada allà, el dissabte fred que ens rebia ens comunicava una vetlada molt íntima. Íntima per poca presència i per la proximitat de la gent que pugués vindre a veure'ns. Quim, l'amo de la sala "Café Concert-Trentaitants" va cuidar amablement cada detall...Un molt bon lloc per a presentar les propostes musicals i fetes en la nostra llengua, perquè l'actitut del personal ho acull amb satisfacció.
El concert com es preveïa, va ser íntim, però agradable perquè ens escoltavem molt bé i perquè al acabar el concert, s'aproximà gent que et felicita pel teu treball i això també és una manera de créixer...

5 de Desembre. Obertura del primer cicle de cantautors del País Valencià a Barcelona, al Centre Cultural EUSKAL ETXEA.
Tindre el plaer d'iniciar el cicle em creava un estat d'il.lusió i nerviosisme difícil de digerir...més sabent que ens vindien a enfortir la iniciativa Miquel Pujadó i Pau Alabajos amb qui posteriorment tingués el plaer de compartir uns temes amb ells...Què gran gent!
He de deixar patent l'agraiment a la gent que vingués a recolzar-nos i escoltar el que estem fent...gent del País Valencià que aprofitant el pont va tindre l'amabilitat de voler estar propo de nosaltres i ho comente perquè malgrat ser un lloc especialment bonic, amb l'eufòria de la gent que ocupava una sala contigua mesclarem la música que anavem creant amb l'activitat dels altres companys. Assumim les coses com venen i sense més problemes, però de veritat que agraisc en nom de tots el detall de romandre al nostre costat tot el concert...

I l'endemà estava marcat al calendari com l'últim. Com l'acomiadament amb aquella terra. El lloc marcat era "El Setial", un restaurant del barri gòtic de Barcelona, on haviem tingut el plaer d'estar dies abans i on gaudirem del bon paladar dels seus plats. Després de deixar els equipatges preparats per a sortir l'endemà cap a casa, endinsarem un dia complet. Primer l'elogi de Don Enric, una gran persona que ens va obrir sa casa per a l'estança dels sis dies...