divendres, 28 de març de 2014

DOS OPCIONS

Extreta de xarrades com la d'anit...(quin goig conèixer-te)!

D'això és tracta. De desitjar posar-ho fàcil. D'oferir una mà. De calmar la pena del desconsol. De regalar un somriure a qui menys s'ho espera, a qui menys "s'ho mereix" (actitud). De canviar l'angle de les coses dolentes.

Que no costa gens somriure i que no hi ha cosa que enriqueix més que regalar detalls als demés. Molt més que rebre'ls...Encara que si necessites que se'n recorden de tu, mira, escolta, sent...

T'has parat a escoltar la musicalitat de les fulles caigudes? Com cruixen quan les xafes mentre volteges l'arbre en tardor i escoltes com esclafeix de fred? Està parlant-te!!!

T'has adonat dels colors que el sol pinta en cada alba apareixent lentament entre les muntanyes i núvols, rojos, blaus turquesa, groc foc...un pantone inigualable, generant-te la passió que invoca enlluernar l'horitzó mentre et regala l'alè més poderós del dia?

I les olors? Ahhh....les olors són un altre univers. Un llençol net i suavitzat. Una llima acabada de collir. Un manoll de timó agitat. La teua pell dormida.

En la vida tenim dos opcions: Esperar, rebutjar, condicionar, lamentar, renegar, remugar...o simplement somriure perquè has après que cada dia la vida et fa sentir plenament!

La felicitat és un simple instant! Tracta de fer-lo infinit!

dimecres, 26 de març de 2014

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DIGNA i EN VALENCIÀ!!!


Sabia mirar als ulls del món però expressar-li tot allò que sentia li era impossible. 
Per la nit quan acabava de treballar i de compartir amb sa mare la feina de la casa, encenia el cresol, optimitzava els pocs folis que tenia guardats com un tresor i amb un llapis, creat amb imaginació amb un tros de carbó, aprenia a escriure i a expressar-se millor.

Solia arrimar-se als homes grans, sobre tot a prop de D.Maurici, que era, al seu parèixer, una persona intel·ligent, educada i que parlava sempre utilitzant unes paraules tan riques com estranyes, però que a Joan li agradaven molt.
Tant d'interès com tenia però quantes poques forces li quedaven per a mantenir-se despert a les hores on la lluna era l'única ànima que es passejava per la vila, fosca i despoblada, a partir que el serè feia l'avís del silenci obligat al poble.

Joan tenia onze anys i ajudava en la fusteria on són pare treballava. Era el menor de tres germans i la seua família era tan humil que per menjar-se sobrassada, "la murera" (malnom de sa mare) li farcia l'entrepà amb un poc d'oli i pebre-roig escampat simulant-la i al pobre cregut de Joan li sabia a glòria!
Evidentment no van poder permetre-li estudiar més que el grau elemental, com tants i tants xiquets del poble feien als anys cinquanta. Després a treballar "que en casa som molts i no hi ha pa per a tots".
Per a Joan era un orgull portar a finals de setmana les cinc pessetes que s'havia guanyat canviant infantesa per treball, jocs per esforç... però gràcies a això podrien comprar-se una nevera (a ratlla), tan bona que encara perdura, i poder mantenir millor el poc menjar que habitava en sa casa uns dies més i beure aigua fresca, que malgrat poar-la del "Pla de la Font" s'escalfava molt prompte aquells mesos d'estiu.

Malgrat tot, Joan seguiria aprenent cada nit, de cada escolta, dels periòdics, reciclats i caducats, que sa mare utilitzava per a encendre el foc de la caldera. 

Hui ja és iaio de tres nets, s'ha passat la vida lluitant. Va ser capaç de crear la seua pròpia empreseta familiar i si bé no ha sigut cap gran savi, va aconseguir educar als seus fills amb molt d'amor, honradesa i humilitat, lluitar pel que somiava i ser capaç d'aconseguir fer present la dignitat de les persones de classe baixa, primeres en necessitar-la a pesar d'estar morint contínuament per ella.

No hi ha poder suficient per a aturar la voluntat, la capacitat i els somnis del poble.

********

Dedicat als nostres pares, constants lluitadors i causants del progrés en aquestes dècades passades, que ha permès instal·lar en la societat de manera pública i obligatòria (per a l'estat) una educació, sentit bàsic i fonamental per a la dignitat de cada persona i d'un país. 

No la deixem perdre ara!!!

En realitat ha sigut el poble el causant de l'avanç, de la solidaritat, de la dignitat, d'una "democràcia"..., de cada aspecte que ha millorat una justa moralitat que ha envoltat i envolta les nostres condicions de vida. Cap polític i cap rei l'han portada. Fa segles que el poble la reclama i l'aconseguirà. La resta sols busca poder!!!

dijous, 6 de març de 2014

#Estimar



Qualsevol dia marxaré però ho faré content. Jo no he vingut per a deixar cançons, he vingut per a deixar amor i cada dia aquest cor meu és menys meu. #Estimar