dimarts, 23 de desembre de 2014

BON NADAL

Aquesta és la nostra manera de felicitar-vos el Nadal. Amor i consciència.
#BonNadal

dimarts, 16 de desembre de 2014

CURIÓS NADAL

S'apropen dates on la sensibilitat de la gent es fan més visibles, més justes, més solidàries. Si això és qüestió de deixar muntat el Betlem 365 dies, igual ens ho hauríem de proposar per a que durara tot l'any.
No és una crítica a la tradició del Nadal, però si a la nostra conducta d'humanitat caduca.

Si el Nadal serveix per a convertir-nos en millors persones, BON NADAL!


dimecres, 3 de desembre de 2014

NOU VIDEOCLIP!!!


"Mentre sol autogestione el meu plaer" (amb Mireia Vives i Borja Penalba)

dimarts, 18 de novembre de 2014

ARRANCA #MLPLaGira

#MLPLaGira

Durant molt de temps hem estat preparant aquest projecte i ens complau anunciar-vos la gira que realitzarem per a presentar "Malgrat la pluja", el nostre últim treball amb un format de luxe, banda de sis músics amb col·laboracions d'amics artistes de les comarques que visitarem.

Per presentar la gira, hem elegit un lloc emblemàtic del Cap i Casal, el Teatre Micalet de València. Allí estarem:
- Borja Penalba (guitarres, acordió i veus)
- Carles Carbonell (baix elèctric)
- Josep Bas (bateria)
- Yolanda Bueso (violoncel)
- Berta Iñíguez (cors i flauta travessera)
- Gemma Díaz (trompa)
- Carles Rubio (trompa)
- Andreu Valor (guitarra acústica i veu)

I les especialíssimes col·laboracions de Mireia Vives, Tomàs de los Santos i alguna més...

Sols faltaràs tu!

Les entrades anticipades estan disponibles en aquest ENLLAÇ


dijous, 24 de juliol de 2014

CREU-ME QUE M'ENCANTARIA!!!

M'encantaria ballar descalç damunt d'un toll de fredes sensacions i desenfadades melodies. M'encisaria que la gent que em mirés com si estigués mig boig s'unira a mi i saltarem tots junts com a símbol de vida, compartida sensació d'un món que sap conviure. Si, un espai de color, la temperatura perfecta, els somriures adequats i cap taca que ennegrira l'estampa.

Però algú ho ha de dir! El toll del meu malson són les llàgrimes de qui constantment plora en aquests instant. M'agradaria tant ser capaç de cantar i solucionar cada conflicte. Tant!
Possiblement optar per aquest camí elegit és l'única solució que conec per a buscar el desnivell que ens balanceja: La consciència. La sent responsable de Gaza, de cada desnonament, de la política mundial contra el benestar social, del rebuig amb els dependents, de somiar amb el símbols de les divises abandonant el rostre agraït de la gent, d'al·ludir ideals amb dignificació per a cada xiquet educat i cuidat...de tantes i tantes coses obvies per a que el toll fos d'aigua clara i sana i tots poguérem ballar al tempo de la llibertat.

No, no balle bé però sens dubte no m'importaria fer riure i contagiar alegria. Les cançons no són protestes, intenten proposar un grau superior d'humanitat, i segurament no sóc la persona més idònia per a proposar-ho però creu-me que no sé canalitzar la injustícia. El teu problema és meu i mentre tu no somrius jo tampoc tinc ganes de fer-ho!

Deixeu-me cantar-li als matins emboirats, a la graciosa taca que se't queda després de menjar-te un gelat, a com de boniques són les gotes de reixiu esvaroses entre el pètals matiners, a l'experiència de les races desconegudes que de les seues cultures compartides generaren la festa local més al·lucinant entre les existents. Del sospir de felicitat que uns pares gemeguen sabent que han construït el millor futur per al seu nouvingut...

No més morts, no més guerres, no més injustícies, no més intolerància, no més falta de respecte, no més homofòbies, no més indignació, no més dictadures, no més feixisme...i ballem junts sobre el toll de l'esperança.

dimecres, 16 de juliol de 2014

#SOSPalestina #StopGenodici

Cap a l'horitzó miren les meues llàgrimes sense resposta. Naix el sol, mor la nit, però el silenci retrona ensangonadament trontollant-me el cap entre sorolls de crits i dispars.
Un món colpit d'enveja, amos de pols i pedres intenten apagar l'esperança.
Infants, desorientats i incrèduls, són engolits per l'avarícia. Sense culpa, sense alternativa, sense vida. Infants. Dir infants que significa dir: innocència, futur, sentit, felicitat, aprenentatge...Tu eres capaç d'eliminar-ho?

La responsabilitat mira cap a altre costat, com si les ordres no foren culpables de cada gallet atapeït. Com si fórem governats per individus sense sang, sense escrúpols. A qualsevol cosa li posen preu menys a la vida.
Exèrcits de llepaculs ignorants, titelles sense valor, soldats que sou la deshonra de l'espècie, plens d'aire en els músculs, cervells buits d'humanitat quan canvieu l'atenció civil per aniquilar innocents que el destí els proposa hora i lloc erronis. Oferiu homenatge a religions, reis i dictadors sense adonar-vos-en que l'univers gira entorn a cadascú de nosaltres. Batallons, heu acabat amb la pau!!!

Hui encenc aquesta espelma per recuperar la pau. No per clamar-me a cap déu, que fa temps em va respondre amb silenci!
La faig brillar per demostrar-li a la famolenca espècie d'assassins que ens vulneren, que no mirarem cap a altre costat. L'encenc per a formar part de la societat civil palestina, amb el seu dol i la seua lluita. Per cada fill perdut, per cada llar derruïda, per cada vida condemnada a la ràbia, a la pena, al desconsol. Faig foc per mantenir la flama que ni el vent serà capaç d'apagar.

Gaza som el món que vol viure en pau. Gaza som les persones que estimem el que som sense menysprear a ningú. Gaza som cultures que no volem tindre amos. Gaza som la humanitat que vol envellir somrient. Gaza som el poble que sempre s'enfrontarà al genocidi. Gaza comença en mi!

#SOSPalestina #StopGenocidi

dimecres, 11 de juny de 2014

TOTS PODEM SER DEPENDENTS. TU TAMBÉ!


Estrenem videoclip de la cançó "Tornarem a caure", un tema destinat a la sensibilització de la societat respecte a la Llei de Dependència.


Creem cançons i ho fem amb la necessitat de fer cada dia un món un poc més habitable.

Pots veure el videoclip clicant al següent enllaç:



dimarts, 6 de maig de 2014

FINESTRES A L'ESPERANÇA


De nou les mans reprenen delicadesa per a tractar les matèries primes. La fusta tallada, d'olor perdurable a terra, ens permet construir una nova finestra al món. Recuperar la sensació de permetre entrar alè fresc de solidaritat. Panys sense claus. Deixar de voler canviar el món i canviar-nos a nosaltres mateix (Leo Tolstoy). Educar un món sense amos, sense misèries, "escrupolant" coherències i fabricant somriures.
Aquest món de tots, amb una immensa superioritat humil no pot seguir amb els braços caiguts davant quatre penoses ànimes sense dignitat, sense amor. Quanta flaquesa passar-se la vida contant divises, fracassats de sentit, rodejats de solitud, permetent angunies.

Obrim forats de llum i canviem l'esperança per fets. Perquè ens estimem aquest món que també és nostre. Perquè fora no hi ha opressió, ni s'obliga el silenci. Moltes pedres juntes faran una gran muntanya. És hora de trepar!

dimarts, 15 d’abril de 2014

FINS QUE DIGUES PROU!

La lluna sagna i nosaltres la retratem des de cada angle. 

El món mor de fam lluny dels televisors, s'asfixia en cada tala, s'ofega en els rius secs, s'empatxa de conflictes i guerres que acaben en silenci, s'intoxica per la pol·lució que ens genera comoditat, s'empobreix amb el nostre progrés i en les poques parts productives del planeta s'esclavitza la solidaritat. 


La lluna sagna de pena per veure que ni la seua preciositat és ja valorada per la humanitat, més que quan la veuen sofrir tintada de roig, eclipsada o desapareguda. La rutina la fa brillar cada dia un poc menys.
Som viciosos del delicte i ja ningú aguanta la mirada per vergonya.

Sense coherència el món se'ns engolirà i què a gust va a quedar-se!!! #SomUnDesastre

divendres, 11 d’abril de 2014

#NiOblitNiPerdó

#NiOblitNiPerdó #21AnysGuillemAgulló

Hi havia un món que no tenia diàleg. Aquest món va desaparèixer...

"Front a front, xafant els mateixos metres de pols i pedra, tensats per cordes enfrontades que estiren, quina més forta que altra, endireccions contràries, fou el silenci parcial qui aturà la vida".

Permetre la injustícia és fomentar l'odi, la venjança, la intolerància...
Vivim presos d'un estat, unes lleis i uns energumens capaços de matar per imposar. La mort de les persones que lluiten per la llibertat és la mort de la teua llibertat. No oblidar ha de ser la vesant de la consciència per construir un millor demà i si tu no condemnes aquests fets, acabes permetent-los. Mai més feixisme. Mai més violència. Mai més cap assassinat!!!

#Justícia


http://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Guillem_Agull%C3%B3_i_Salvador

dijous, 10 d’abril de 2014

DIES QUE VINDRAN

Amaneix a l'hora exacta, entre vols de papallones i cristalls humits pel baf que contrasta els nostres secrets i el món que ens espera fora. La terra gira i gira. Ens demostra que tot passa.
Òbric la porta i em reben el cant de brises i ocells, les llums reflectides en tolls, vidres i flors i els gossos que em van declarar amor etern. El dia ja és meu, perquè el vull assaborir negligentment, fins a l'extrem, fins a l'innomenable èxtasi.

La rutina serà obrir la porta cada matí. En aquest instant invoque a l'adversitat per a no captar cap sensació que em delate el què vindrà.
T'espere inesperats. ‪#‎DiesQueVindran‬



divendres, 28 de març de 2014

DOS OPCIONS

Extreta de xarrades com la d'anit...(quin goig conèixer-te)!

D'això és tracta. De desitjar posar-ho fàcil. D'oferir una mà. De calmar la pena del desconsol. De regalar un somriure a qui menys s'ho espera, a qui menys "s'ho mereix" (actitud). De canviar l'angle de les coses dolentes.

Que no costa gens somriure i que no hi ha cosa que enriqueix més que regalar detalls als demés. Molt més que rebre'ls...Encara que si necessites que se'n recorden de tu, mira, escolta, sent...

T'has parat a escoltar la musicalitat de les fulles caigudes? Com cruixen quan les xafes mentre volteges l'arbre en tardor i escoltes com esclafeix de fred? Està parlant-te!!!

T'has adonat dels colors que el sol pinta en cada alba apareixent lentament entre les muntanyes i núvols, rojos, blaus turquesa, groc foc...un pantone inigualable, generant-te la passió que invoca enlluernar l'horitzó mentre et regala l'alè més poderós del dia?

I les olors? Ahhh....les olors són un altre univers. Un llençol net i suavitzat. Una llima acabada de collir. Un manoll de timó agitat. La teua pell dormida.

En la vida tenim dos opcions: Esperar, rebutjar, condicionar, lamentar, renegar, remugar...o simplement somriure perquè has après que cada dia la vida et fa sentir plenament!

La felicitat és un simple instant! Tracta de fer-lo infinit!

dimecres, 26 de març de 2014

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, DIGNA i EN VALENCIÀ!!!


Sabia mirar als ulls del món però expressar-li tot allò que sentia li era impossible. 
Per la nit quan acabava de treballar i de compartir amb sa mare la feina de la casa, encenia el cresol, optimitzava els pocs folis que tenia guardats com un tresor i amb un llapis, creat amb imaginació amb un tros de carbó, aprenia a escriure i a expressar-se millor.

Solia arrimar-se als homes grans, sobre tot a prop de D.Maurici, que era, al seu parèixer, una persona intel·ligent, educada i que parlava sempre utilitzant unes paraules tan riques com estranyes, però que a Joan li agradaven molt.
Tant d'interès com tenia però quantes poques forces li quedaven per a mantenir-se despert a les hores on la lluna era l'única ànima que es passejava per la vila, fosca i despoblada, a partir que el serè feia l'avís del silenci obligat al poble.

Joan tenia onze anys i ajudava en la fusteria on són pare treballava. Era el menor de tres germans i la seua família era tan humil que per menjar-se sobrassada, "la murera" (malnom de sa mare) li farcia l'entrepà amb un poc d'oli i pebre-roig escampat simulant-la i al pobre cregut de Joan li sabia a glòria!
Evidentment no van poder permetre-li estudiar més que el grau elemental, com tants i tants xiquets del poble feien als anys cinquanta. Després a treballar "que en casa som molts i no hi ha pa per a tots".
Per a Joan era un orgull portar a finals de setmana les cinc pessetes que s'havia guanyat canviant infantesa per treball, jocs per esforç... però gràcies a això podrien comprar-se una nevera (a ratlla), tan bona que encara perdura, i poder mantenir millor el poc menjar que habitava en sa casa uns dies més i beure aigua fresca, que malgrat poar-la del "Pla de la Font" s'escalfava molt prompte aquells mesos d'estiu.

Malgrat tot, Joan seguiria aprenent cada nit, de cada escolta, dels periòdics, reciclats i caducats, que sa mare utilitzava per a encendre el foc de la caldera. 

Hui ja és iaio de tres nets, s'ha passat la vida lluitant. Va ser capaç de crear la seua pròpia empreseta familiar i si bé no ha sigut cap gran savi, va aconseguir educar als seus fills amb molt d'amor, honradesa i humilitat, lluitar pel que somiava i ser capaç d'aconseguir fer present la dignitat de les persones de classe baixa, primeres en necessitar-la a pesar d'estar morint contínuament per ella.

No hi ha poder suficient per a aturar la voluntat, la capacitat i els somnis del poble.

********

Dedicat als nostres pares, constants lluitadors i causants del progrés en aquestes dècades passades, que ha permès instal·lar en la societat de manera pública i obligatòria (per a l'estat) una educació, sentit bàsic i fonamental per a la dignitat de cada persona i d'un país. 

No la deixem perdre ara!!!

En realitat ha sigut el poble el causant de l'avanç, de la solidaritat, de la dignitat, d'una "democràcia"..., de cada aspecte que ha millorat una justa moralitat que ha envoltat i envolta les nostres condicions de vida. Cap polític i cap rei l'han portada. Fa segles que el poble la reclama i l'aconseguirà. La resta sols busca poder!!!

dijous, 6 de març de 2014

#Estimar



Qualsevol dia marxaré però ho faré content. Jo no he vingut per a deixar cançons, he vingut per a deixar amor i cada dia aquest cor meu és menys meu. #Estimar





dilluns, 20 de gener de 2014

SORTEGEM 3 ENTRADES!!!

En motiu dels concerts de presentació del nou disc que s'aproximen (València i Barcelona) volem sortejar 3 entrades per a que assistisques gratuïtament. 

Com aconseguir-les? 
Ja saps que nosaltres ens encanta trobar la manera més adequada de compartir sentiments. Doncs això et volem preguntar, quina cançó dels tres discos t'agrada més i per què, què t'aporta emotivament. La manera en què ens digues el perquè és important, per tant utilitza "la paraula adequada". Ens importa veure que som conscients de la qualitat de la nostra llengua i la pràctica que el poble té d'ella.

Resum:
- Cançó que més t'agrada i perquè (dit de la manera més bella que pugues).

Contesta'ns o bé a les xarxes (facebook) o bé posant un comentari a la notícia en aquest blog! Tens fins el dijous 23 de gener a les 11.59 am

Tres de les vostres respostes seran premiades!

Mil gràcies per romandre a prop i ajudar-nos a aprendre conjuntament mentre fem camí!

Salut i música

divendres, 17 de gener de 2014

TORNE A CASA

Els dits dels peus estan congelats pel fred a pesar d'haver caminat milers de quilòmetres.
L'abric que amb la solapa arriba a cobrir-me les orelles, nas i boca no és suficient per a impedir el baf en cada sospir.
La motxilla cada dia pesa més i ara està més buida que mai. Vella, corcada pel pas del temps, amb símptomes d'humitat i floridura. Els somnis van esvaint-se quan més lluny del meu carrer estic.

M'ature, m'agenolle sobre la cama dreta i mentre em reforce el nus d'aquestes dures i incòmodes botes la necessitat d'alçar el cap, mirar a l'horitzó i entendre que aquest camí m'allunya, cada dia més de casa, dels meus, em fa perdre el sentit a aquesta aventura. 
Molts han viatjat lluny, cercant esperança, futur, progrés. Jo dec ser més nostàlgic! Què serà de mi si marxe? M'agrada dormir abraçat al coixí que ja ol a mi, crec que té tants anys com jo, ens entenem tan bé! I del cultiu que tants anys porte sembrant? Ara que les canyes ja no queien, que les tomaques sabien a tomaques. Esmorzar cada matí acompanyat de la rosada, encendre una foguera en mig del bancal i torrar-me el pa, brut de cendra mentre assaborisc un grapaet d'olives trencades.
Qui li parlarà al veí en llengua de la terra? Ell que ve de fora però sembla que està fent intents per portar-se bé amb mi! I jo quan que li ho agraisc. També intentava apredre a fer el seu "cocido". És de Toledo el Juan i m'estranya que siga tan tolerant. Al final, per sort, no tots són iguals...

Estic cansat. Cansat de caminar sense rumb, de buscar una felicitat que ja tenia, ara veig!
Què busque?
Necessite veure la mare, s’alegra tant quan li porte una rosa, i llimes, crec que li fan més paper les llimes. Sempre em diu, “tan amargues com són i què dolces me les portes tu fill!”
Reformaré poc a poc cada esquerda de casa, aprendré a fer-ho sol, un aprèn fent i desfent, no?
Però el meu món és la meua terra. 
Pot ser torne a agafar la guitarra. Si la faig sonar! Tindrà totes les cordes? Cantar-li a la vida, al respecte, a la humanitat m'era tan gratificant...Qui sap si la gent ha canviat i ara troba més necessari aquest cant? Al final, una cançó pot ajudar més del que em pensava i és tan bella aquesta manera de dir alerta, ajuda'm, vols?, t'estime. Em trobe en ganes de tornar a intentar canviar el món, el meu món, que no pretén allunyar-se més del poble del costat, ara que ja sé que la convivència depèn de mi i si vull veure somriure a la gent, els hi he de treure'l jo cada matí.

Decidit! M'alce, pegue mitja volta i me'n torne al meu poble, el meu país, el meu univers, aquell ple de mestissos i quina riquesa aquesta, no? Compartir, compartir i compartir, és com progressarem, com entendre’m la vida, com mai ens sentirem sols, com sempre ens trobarem realitzats, com la felicitat vindrà a buscar-me a mi cada dia, i ja veus, sense ser ningú. Tot és posar-se, tot és posar-se. Torne a casa!

dijous, 2 de gener de 2014

ACÍ ESTIC

Bon any i barca nova!

Dos reflexions per començar a caminar en aquest 2014 entrant: Saber quin paper podem aportar cadascú i aprendre a tolerar, respectar i estimar més encara! Ací les cante, ací les dic...

#Malgratlapluja...Seguirem!